Amb la primavera arriben les pluges, però també les jornades assolellades! I aquesta diversitat també es nota als mercats. Al llarg de l’estació, el territori català ens regala una gran varietat de productes com els que es desglossen a continuació.

Les parades de fruita i verdura s’omplen d’aromes càlids com el del fonoll, i de colors vius com ara el dels nespres, les faves i les cireres, i el peix blau de mida petita comença a agafar un bon lloc a les peixateries.

A la primavera, també arriba un dels dies no festius més festius de l’any: el 23 d’abril. I els mercats, com els pobles i ciutats, s’omplen de detalls per reviure la bonica tradició de Sant Jordi. Celebrem-la amb cabrit i al primer crit!

 

PROPIETATS

• Conté proteïnes, ferro de fàcil absorció i minerals com el sodi, el fòsfor i el zinc, d’acció antioxidant
• El seu contingut de vitamines és comparable amb el de la carn de vaca i de xai. Té valors similars de tiamina, riboflavina i niacina, i destaca el contingut en vitamina B12, indispensable per a la formació de glòbuls rojos, per al creixement corporal i per a la regeneració de teixits

Aquest tipus d’atributs nutricionals ressalten el valor que representa la carn de cabrit com a aliment i el seu perfil saludable, ideal per als consumidors que busquen tenir cura de la salut o que han de tenir-ne, com els infants, les embarassades i els esportistes.

AL MERCAT

Peces senceres i tallades al moment o en safates ja preparades, mitjanes, cuixes, espatlles, costelles, menuts i derivats de l’animal. Al mercat hi trobareu talls i peces per menjar-ne a diari o per a ocasions especials, segons el vostre pressupost. Si voleu conèixer-ne les possibilitats a fons, demaneu-les als venedors.

A CASA

Cuineu-la com la carn de xai! Estofada, guisada, a la brasa, en caldereta... Les costelles arrebossades i la cuixa o l’espatlla al forn són dues de les elaboracions amb cabrit més populars de casa nostra. Si us agraden els menuts, podeu menjar-vos-en el fetge i els ronyons.

TRUC

Generalment, el cabrit requereix una cocció lenta i suau per a preservar la tendresa i la humitat naturals de la seva carn.

CONSELL D’APROFITAMENT

Amb les restes sobrants de cabrit a la brasa en podeu farcir cebes, albergínies o tomàquets; amb la que heu cuit al forn podeu acompanyar-hi uns espinacs
o fer-ne unes crestes.

PROPIETATS

• Aporten vitamines, especialment A i C, minerals, fibres i poques calories
• Són molt riques en fructosa, que dona un gran poder saciant
• Tenen molt de potassi i aporten quantitats significatives de fibra, que ajuden al trànsit intestinal
• Com totes les fruites vermelles, tenen una bona quantitat d’antioxidants.

A més, en podeu menjar si teniu diabetis i poden ajudar-vos a depurar i desintoxicar l’organisme si les bulliu i les consumiu en infusió.

AL MERCAT

Fixeu-vos en la seva procedència i prioritzeu les de proximitat. Eviteu les que estiguin pansides, arrugades o tocades, ja que ràpidament farien malbé la resta.

A CASA

Reviseu-les i llenceu les que estiguin tocades: poden malmetre la resta!
Si us les heu de menjar l’endemà d’haver-les comprat, les podeu deixar en un lloc fresc i ventilat. Si les heu de consumir en dies posteriors, guardeu-les a la nevera.

TRUC

Com saber si una cirera està en el seu punt òptim? A banda que el fruit ha de tenir un color viu i un aspecte fresc atractiu, ha de conservar la tija verda i fresca.

CONSELL D’APROFITAMENT

Tot i que és una fruita que aguanta molt bé a la nevera, si teniu cireres a casa que no heu de consumir d’immediat, podeu congelar-les senceres o trossejades sense la tija, amb el pinyol o sense, en un recipient o bossa per a tal fi. En melmelada, confitura i almívar poden aguantar un parell d’anys si els pots han estat ben esterilitzats i tancats.

 

PROPIETATS 

• Són riques en vitamines del grup B entre elles, B1, responsable de la tiamina, i B9 responsable de l’àcid fòlic
• Contenen minerals com el ferro, el magnesi i el zinc
• Contenen molta aigua
• Contenen poques calories, sobretot en forma de midó, que és d’assimilació lenta
• Contenen un alt percentatge elevat de proteïnes, propietat que les fa molt valorada pels vegans

A més, les faves tendres són riques en compostos fenòlics, que tenen un poder antioxidant molt elevat. Alguns estudis indiquen que contraresten específicament l’efecte de les xantines, unes substàncies prooxidatives molt potents que es generen durant l’exercici físic intens i que es relacionen amb problemes vasculars, càncer i gota. D’altres estudis mostren l’efecte hipotensor de substàncies presents en aquestes lleguminoses. Les propietats de les faves canvien si són seques.

AL MERCAT 

Les trobareu fresques i seques, en beines i desgranades. Les beines de les millors faves fresques han de ser turgents i d’un color verd brillant; descarteu les que tinguin un color marronós o taques d’aquest color.
Si les doblegueu i es trenquen és un bon senyal; a l’inrevés és senyal que no són prou fresques.

A CASA

Com que la seva mida no és homogènia, feu-ne una tria: separeu les grosses per a fer-ne cremes o similars i reserveu les mitjanes i petites per coure-les i fer-les servir d’acompanyament o ingredient principal. Malgrat no tenir-ne costum, les beines es poden menjar: les primeres faves de la temporada o favetes queden molt gustoses i tendres cuinades senceres.

TRUC 

Les faves contenen un tipus específic de les lleguminoses que les fan especialment flatulentes. Per evitar males estones, coeu-les sempre amb herbes i llavors carminatives com ara el fonoll, el comí, l’anís, la menta o el llorer per fer-les més digestives.

CONSELL D’APROFITAMENT 

Si ja fa una setmana que són a la nevera i no teniu previsió de cuinar- les, congeleu-les. Abans, però, escaldeu-les. Com? Escalfeu-les dos minuts en aigua bullent, deixeu que es refredin i congeleu-es. Us hi aguantaran fins a tres mesos.

Aquesta planta resistent i originària de la conca del Mediterrani, on creix en estat silvestre, és delicadament dolça, aromàtica, fresca i anisada, poc calòrica i digestiva. L’època del bulb del fonoll – que darrerament treu força el cap als mercat– s’allarga des de la tardor fins a mitjan primavera, tot i que podem trobar-ne llavors tot l’any. Hi ha diverses varietats de fonoll, però totes elles conserven les mateixes propietats. Incorpora’l a la teva dieta!

PROPIETATS 

• Té propietats antibacterianes, combatent o neutralitzant les infeccions
• És ric en àcid fòlic o vitamina B9, molt indicat per a les dones embarassades. Els principis actius del fonoll també ajuden a combatre la sensació de nàusea i mareig
• Conté vitamina B3 i provitamina A, totes dues antioxidants. La segona, a més, molt indicada per millorar la salut de la vista
• És ric en potassi, necessari per transmetre i generar l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular. El bulb conté molta fibra; les llavors, anetol, que és un oli essencial; les fulles, flavonoides, uns fitonutrients, i l’arrel, cumarines, substàncies aromàtiques

Especialment recomanable si patiu hipertensió, retenció de líquids, gota o artritis; si necessiteu obrir la gana; o alleujar la sensació d’opressió de la part alta de l’estómac per nervis.
També podeu consumir el bulb del fonoll en dietes d’aprimament i per combatre l’estrenyiment. Si en mastegueu les llavors, podreu combatre el mal alè.

AL MERCAT 

Se sol presentar polit per no haver-ne de separar les fulles superficials, més dures. A l’hora de triar el fonoll, fixeu- vos-en la tija, que ha de ser rígida i ferma, i en el bulb, que ha de ser gros i arrodonit de color blanquinós; els allargats són menys suculents.

A CASA 

Si el deixeu massa dies a la nevera tendirà a agafar una textura filosa i a perdre sabor. Per mantenir el fonoll en perfecte estat, guardeu-lo en una bossa amb forats i no espereu més de cinc dies a consumir-lo des que l’hàgiu comprat.

TRUC 

Voleu evitar els efectes secundaris d’un plat flatulent? Els principis actius del fonoll afavoreixen la digestió! Feu servir les llavors com a espècie per acompanyar aquests plats, per evitar- ne els gasos, o feu-ne una infusió per cloure l’àpat.

CONSELL D’APROFITAMENT 

Del fonoll s’aprofita tot! Les tiges i les fulles, com a herba aromàtica per a les amanides; les llavors, com a espècia aromatitzant en peces de rebosteria, i el bulb, com a hortalissa principal o acompanyament d’un plat.

Rodona, ataronjada, de polpa carnosa i gust dolç lleugerament àcid, l’anomenada ‘fruita de la bellesa’ ens ajuda a preparar la pell per a l’estiu i a endarrerir l’envelliment. Molt valorada en moltes cultures pels seus beneficis per a la salut, dins de les varietats de nespres més comercials se’n diferencien dues: la japonesa, de maduració primerenca, fruits de color taronja clar, tant la pell com la polpa, i poques llavors; i la xinesa, un fruit més tardà, de color més fosc i amb un nombre més elevat de llavors.

 

PROPIETATS 

• Com en totes les fruites, el component majoritari en pes de la nespra es l’aigua i els sucres, fructosa i glucosa
• Conté provitamina A en forma de betacarotè, que li proporciona el seu característic color i ens ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses, així com vitamina B1 (tiamina), necessària per al metabolisme dels hidrats de carboni i essencial per al funcionament del sistema nerviós
• Entre els seus minerals, destaquen quantitats apreciables de potassi, que ens evita les rampes a les extremitats, i magnesi, que ens ajuda al bon funcionament de l’intestí, ja que tenen un suau efecte laxant

Diürètiques, antioxidants, saciants, baixes en calories, de fàcil digestió... Tot això converteix la nespra en una fruita ideal per a totes les edats, apta fins i tot per a les persones diabètiques.

AL MERCAT 

Les nespres no han de presentar zones gaire toves en fer-hi una pressió suau amb els dits. Convé
triar-les ben madures, amb la carn ferma i ben acolorida perquè verdes són indigestes, així com menjar-les al cap de poc d’haver-les comprat. Hi ha qui diu que els exemplars petits amb taques negres a la pela són els millors.

A CASA 

En cas que encara els falti una mica per madurar, poden aguantar un parell o tres de dies fora de la nevera. Passats aquests dies val més que les conserveu en fred, on poden aguantar més de dues setmanes. Si les envaseu en paper film foradat, podreu allargar aquest període.

TRUC 

Us han quedat els dits ennegrits després de pelar unes quantes nespres? Fregueu-vos les mans amb unes gotes de llimona i us quedaran ben nets.

CONSELL D’APROFITAMENT 

Aprofiteu que el seu contingut en pectina serveix d’espessidor natural per fer-ne melmelada! Retireu-les, traieu l’excés d’oli amb paper absorbent i saleu-les amb sal grossa.

Els sonsos o barrinaires encapçalen la llista de peixos de mida petita, aptes per a fregir sencers – un costum que sembla que ja existia entre els romans– lleugerament enfarinats. De cos allargat i cilíndric, cap en forma de punxa i ventre platejat, si es mengen sencers no només s’aprecia més el gust dels sonsos, també s’aprofita millor el calci que contenen les seves poques espines. Del mar a gairebé el plat. Petites delícies.

 

PROPIETATS

• Són especialment rics en potassi, calci, magnesi i sodi
• Contenen omega 3 i vitamines del grup B
• Contenen aminoàcids essencials 

I, a diferència d’altres peixos blaus més grossos, l’acumulació de metalls és pràcticament inexistent en aquesta espècie. De consum molt recomanable per a tots els membres de la família, només està contraindicat per a persones que pateixen gota, ja que té un contingut elevat de purines, que es transformen en àcid úric.

AL MERCAT 

A les peixateries n’hi ha des de finals de primavera fins a finals d’estiu, quan més se’n troben, se’n pesquen i se’n mengen. No obstant això, en pro de la sostenibilitat i de la conservació de l’espècie, la seva pesca està regulada i cal un permís especial per capturar-los.

A CASA 

Com que són tant petits, no cal que els tragueu ni el cap ni els budells per menjar-los: els sonsos només s’han de rentar una mica abans de preparar-los. També els heu de rentar si no els consumiu un cop comprats
i els guardeu a la nevera (no més de dos dies).

TRUC 

Per aconseguir el fregit perfecte, saleu els sonsos, introduïu-los en una bossa de plàstic amb una mica de farina, tanqueu la bossa hermèticament i sacsegeu-la bé fins que el peix quedi ben empolvorat.
Després fregiu-los en abundant oli calent sense que arribi al punt de fum.

CONSELL D’APROFITAMENT 

Per característiques físiques i organolèptiques, del sonso no se’n llença res! Fregits, dins d’una truita o d’una amanida, calents o freds, són una delícia del cap a la cua.