Estabilització de les platges de Barcelona

Platges

Platges de Barcelona

Precontent

El front litoral metropolità de Barcelona és un sistema caracteritzat per un conjunt de platges de caràcter marcadament antròpic. Aquestes platges, majoritàriament d’origen artificial, formen part d’un sistema costaner altament dinàmic i experimenten constantment modificacions com a resposta natural a la acció de l’onatge.  Cal destacar que aquest sistema parteix d’una manca d’aportacions naturals de sediment i, per tant, el volum i amplada d’aquestes platges és el resultat del balanç entre les aportacions humanes i les pèrdues de sediment originades com a conseqüència de l’impacte de l’onatge i els corrents marins.

Per evitar la pèrdua progressiva de sediments que experimenten les platges, el litoral disposa d’una sèrie d’infraestructures de protecció costera (espigons i dics emergits i submergits). Tanmateix, tot i les obres d’estabilització executades, les platges de Barcelona continuen perdent sorra a escala global. D’acord amb el seguiment topobatimètric que efectua periòdicament Barcelona Regional, el qual estudia l’estabilitat de les platges de Barcelona (realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya en el marc del Pla Litoral), i la videomonitorització d’aquestes (realitzat per l’equip del Coastal Ocean Observatory (COO) de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC), s’arriba a la conclusió següent: que el comportament de les platges de Barcelona és clarament erosiu. En efecte, totes les platges de la ciutat experimenten, en més o menys grau, pèrdues de sorra i regressió de la línia de la costa.

Escau, doncs, gestionar el sediment de les platges per tal de minimitzar, en la mesura que sigui possible, la pèrdua de les sorres existents o bé reposar-les periòdicament. Tenint en compte les pèrdues de sediment sofertes per les platges en la seva zona més interna, crítica per a la disponibilitat d’una platja seca de suficient funcionalitat i amb capacitat pràcticament nul·la de recuperació de manera natural, se’n proposa la compensació a l’escala temporal del Pla Litoral (10 anys) mitjançant aportacions artificials de sorra.

Share in social networks