Superilla Productiva
Una estratègia de regeneració per als teixits industrials del marge dret del riu Besòs: polígons del Bon Pastor, Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís.
L'àmbit del projecte
Situat al marge dret del riu Besòs, l’àmbit objecte de treball el configuren els polígons industrials de Bon Pastor i de Torrent d’Estadella al Districte de Sant Andreu, el polígon de la Verneda Industrial al Districte de Sant Martí i el polígon de Montsolís que té part al Districte de Sant Andreu i part al municipi de Sant Adrià de Besòs.
És una zona amb una bona accessibilitat, fins i tot en transport públic, encaixada entre teixits residencials i terciaris, àmbits en transformació i el pas d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Els polígons industrials urbans a dia d'avui
Els polígons del marge dret del Besòs són un bon exemple del que signifiquen els espais industrials urbans. Polígons al bell mig de la gran ciutat metropolitana, amb una bona accessibilitat, fins i tot en transport públic, encaixats entre teixits residencials i terciaris, àmbits en transformació i el pas d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Són també un bon exemple de les situacions i els processos que encara avui experimenten molts espais industrials urbans d’aquestes característiques. Durant molts anys la consideració de que aquests polígons eren àrees residuals i aïllades i la deslocalització de la producció a altres territoris i països, ha justificat la seva transformació en usos econòmicament més rendibles com per exemple el residencial o el comercial.
El resultat ha estat una pèrdua progressiva d’una gran part d’aquest sòl sense un plantejament previ del paper que aquests espais juguen en l’equilibri del sistema urbà i l’activitat econòmica de la ciutat.
Territori d’oportunitat
El replantejament d’aquests polígons industrials haurà de tenir forçosament en compte escenaris de futur que es generaran amb els desenvolupaments urbanístics i infraestructurals dels seus entorns a curt, mitjà i llarg termini com, per exemple, la Sagrera, la Maquinista, la Mercedes, el sector Prim o Casernes de Sant Andreu. Aquestes operacions previstes a l’entorn significaran un important augment de població i llocs de treball.
Desenvolupar el teixit productiu del futur no ha de perdre els ensenyaments del passat. L'estratègia industrial europea proposa incorporar estratègies de de scale-up - que aprofitin l'experiència i les xarxes locals en les quals s'insereix la indústria tradicional que continua estant activa - combinades amb start-ups capaces de beneficiar-se de la transferència del coneixement entre actors presents en cadena d'alt valor. Aquesta estratègia, per tant, ha d'identificar i reconèixer el valor de (a) tradicions industrials , (b) l'existència d'actors rellevants en sectors altament especialitzats; (c) el coneixement generat per clústers de recerca o (d) noves empreses en camps emergents de la producció.
La Superilla Productiva: la regeneració i el foment de la productivitat urbana
L’estratègia de regeneració dels teixits productius ha d’abordar els reptes de la ciutat i ha de convertir els polígons, tradicionalment aïllats, en teixits productius en continuïtat amb la trama urbana, fent ciutat. La Superilla Productiva haurà d’integrar els principis de la Superilla Barcelona (mobilitat sostenible, infraestructures saludables, cura per la relacions socials i per l'economia de proximitat, on la ciutadania i les seves necessitats prenen el protagonisme) per tal d’adaptar-los a les característiques del teixit industrial i productiu.
La Superilla productiva pren com a requeriment a les activitats productives la seva circularitat i digitalització i promou, en la línia de la New Europan Bauhaus, basada en el New Green Deal Europeu, la Indústria 5.0 que recolza un desenvolupament econòmica que es preocupa no només de l'eficiència i la producció – com a únics objectius i indicadors – sinó que reforça el paper i la contribució de la indústria a la societat i que aportar solucions a reptes important per a la ciutat com són la preservació dels recursos, el canvi climàtic i l'equitat social.
Així, el punt de partida d’aquesta estratègia es centra en construir un argumentari sobre quin és el rol que tenen aquests espais industrials tant en l’economia urbana actual com en l’engranatge metabòlic de la pròpia ciutat. Posant èmfasi en el seu valor no tant sols econòmic sinó també social, ambiental i funcional.
Els objectius de l'estratègia
-
Impulsar la innovació i la dinamització de les empreses d’indústria urbana
-
Definir el model de teixit urbà productiu integrat que permeti consolidar i facilitar la millora de les activitats econòmiques actuals.
-
Definir el model de mobilitat requerit per les activitats existents o potencials.
-
Definir paràmetres urbanístics que permetin la ubicació d’activitats de PIMEs amb valor afegit vinculades a l’economia verda i circular.
-
Millorar l’espai públic i les infraestructures i els serveis socials vinculats
El procés de la regeneració
S’està treballant amb els principals agents de l’àmbit i el territori per tal de consensuar l’estratègia a seguir en la definició del futur de la zona.
A partir de la diagnosi, s’ha iniciat un procés de debat i diàleg, i s’ha creat una Comissió de Seguiment constituïda pels principals agents implicats: administracions, universitats, empreses, organitzacions, sindicats i associacions de veïns. Aquesta comissió col•laborarà per tal d’encarar un document que reflecteixi l’estratègia, així com els criteris de futures modificacions urbanístiques de l’àmbit.
La Jornada de reflexió i debat
El dilluns 2 de maig de 2022, es va celebrar al Centre Cívic de Baró de Viver la jornada de reflexió i debat per a la definició de l'estratègia de regeneració dels teixits productius del marge dret del Besòs. Aquest espai de debat va permetre compartir la diagnosi i els principis inspiradors de l'estratègia, així com també fer la reflexió conjunta sobre els propers passos per la regeneració dels teixits productius del Besòs.
