El barraquisme, un fenomen urbà de primera magnitud a Barcelona des del principi del segle XX fins gairebé els Jocs Olímpics, creà una vertadera «ciutat informal» al costat dels nuclis antics, de l’Eixample i de les diverses formes de creixement de la perifèria urbana. Aquesta ciutat informal s’estengué per la muntanya de Montjuïc, pel front marítim, per alguns espais intersticials del mateix Eixample i pels turons que envoltaven la ciutat.