Escenaris del franquisme a Ciutat Vella
Cada any, entre els mesos d’octubre i maig, el MUHBA organitza el curs “Relats urbans: teoria i pràctica de l’itinerari històric”. Jo vaig tenir la sort de poder assistir a l’edició de 2017-2018. Es tracta d’un curs per aprendre a dissenyar i executar visites guiades de contingut històric. Però és molt més que això. En realitat és un curs intensiu sobre la història de Barcelona des dels seus orígens fins a l’actualitat, amb un èmfasi especial en l’urbanisme i l’arquitectura de la ciutat. Em va servir per aprendre molt. Aprofito l’ocasió per recomanar-lo a tothom! Els alumnes del curs havíem de presentar, com a treball final, un projecte d’itinerari històric. El meu projecte, titulat “Una, grande y libre: escenaris de la dictadura franquista a Ciutat Vella”, consistia en un recorregut per un conjunt d’espais del centre de Barcelona relacionats amb el període franquista. Ara els amics del MUHBA m’han demanat que els escrigui una breu presentació del meu itinerari, cosa que faig amb molt de gust. El primer que vull dir és per què vaig triar el franquisme com a tema del meu projecte. Va ser sobretot per la rellevància d’aquest període històric. La dictadura franquista va ser, després de la dictadura portuguesa, la més llarga de l’Europa occidental al segle XX, i per força va haver de deixar un impacte profund a la ciutat de Barcelona i els seus habitants. Em vaig acabar de decidir per aquest tema després de veure que, entre les visites guiades que ofereixen institucions i empreses a Barcelona, n’hi havia molt poques que tractessin de l’època franquista. Això em va fer pensar que el meu itinerari seria, si més no, original.
També vull explicar, molt per sobre, el contingut de l’itinerari. El recorregut està organitzat a partir de quatre espais principals: la plaça de Catalunya, l’avinguda de la Catedral, la plaça de Sant Jaume i la Via Laietana. L’itinerari inclou edificis relacionats amb els anys del franquisme, com ara les seus bancàries de la plaça de Catalunya, l’edifici d’El Corte Inglés, la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’edifici Novíssim o la comissaria de policia de Via Laietana. També formen part de la ruta diversos monuments i memorials d’aquest període, com l’estàtua del bisbe Irurita, el monument als Herois de 1809 o la inscripció d’homenatge a José Antonio Primo de Rivera del carrer de Santa Llúcia, i fets històrics com les visites de Franco a Barcelona, els Fets del Palau, la manifestació de capellans de 1966 o el discurs del rei Joan Carles I al Saló del Tinell el 1976.
Un cop va haver finalitzat el curs, el MUHBA va incloure els itineraris dels alumnes en el seu programa d’estiu de visites guiades. El meu itinerari, mal m’està dir-ho, va ser un èxit de públic. Van venir cap a vint-i-cinc persones. Vam passar una molt bona estona passejant i parlant d’història.
Si després de llegir aquestes línies algú pensa “M’hauria agradat assistir a l’itinerari”, ara té l’oportunitat de fer-ho. El MUHBA m’ha convidat a tornar-lo a fer el 27 de gener de l’any que ve, coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona. Serà una bona oportunitat per conèixer una època clau de la història recent de Barcelona, sense la qual no es pot entendre la Barcelona d’avui. Hi esteu tots convidats!
Josep Grau Mateu
Universitat Oberta de Catalunya