El futbol i la construcció d'identitats
Són múltiples les formes en què s’articulen (i es desarticulen) les ciutats. Algunes, com l’urbanisme, són molt visibles i reconegudes per tots, però no podem oblidar que l’articulació de la ciutat es fa des de nombrosos aspectes de la vida social, econòmica i cultural, sovint menys considerats però decisius, que compten amb un llarg recorregut en la història urbana.
El projecte Barcelona, el futbol i la ciutat al segle XX, promogut pel MUHBA i l’IBE (Institut Barcelona Esports), es proposa evidenciar que el futbol ha estat –i és– un element fonamental en la construcció dinàmica de la ciutat i que, per tant, cal que esdevingui tema de reflexió i debat, sostreure’l del dia a dia per considerar-lo des d’una perspectiva més àmplia. Per fer-ho, un interval de cent anys sembla especialment oportú, perquè ens permetrà observar els canvis i l’evolució que han experimentat en paral·lel, amb moltes interconnexions, el futbol i la ciutat. Per tirar endavant el projecte s’ha avançat en diverses accions, com el seminari El futbol construeix ciutats que va tenir lloc el 27 de setembre, el qual va posar sobre la taula la necessitat que des d’un Museu d’Història s’abordi una activitat sovint considerada secundària en el moment de les anàlisis socials. De manera concurrent es va considerar que el futbol –i l’esport en general– ha estat poc representat en la història de la ciutat.
El projecte global tindrà la dimensió pública més rellevant amb la inauguració d’una exposició a l’espai de l’antiga fàbrica Oliva Artés la primavera vinent. L’exposició farà un repàs dels principals elements d’interacció entre el futbol i la ciutat, tenint en compte que així com no hi ha una única manera de viure la ciutat, tampoc hi ha una sola manera de viure i entendre el futbol, des del que es promou a la base dels barris fins a l’esport més professionalitzat. Tractarem l’impacte territorial, amb la incidència que té el futbol en la creació d’espais a la ciutat, des dels camps de joc fins a la mobilitat o l’ocupació del carrer i les reivindicacions per garantir l’accés dels ciutadans a la pràctica esportiva.
D’altra banda, considerarem el futbol com a construcció social de la ciutat. És un joc que genera sociabilitats entre els practicants, però també entre els espectadors, és la base de rituals socials, de cerimònies de celebració. És una mostra de com evoluciona la nostra societat, d’un futbol masculinitzat a la lenta però progressiva presència de les dones, que hi van fent forat. I és també el reflex tant de les actituds més solidàries i positives com de les més reprovables, del més exquisit fair play al joc brut. És indubtable que el futbol ha construït identitats, des del grup de l’escola fins al club que tothom reconeix com el club del barri i aquells altres que són símbol i imatge de la ciutat al món, i aquestes identitats es vehiculen a través d’himnes, colors i càntics diversos. Per últim, no podem oblidar que, en el nostre món d’avui, el futbol és un motor econòmic de les ciutats, tant per la seva capacitat d’atracció turística i la professionalització dels grans clubs com, a l’altra cara de la moneda, per les dificultats del futbol modest per emular determinats models. De tot això volem parlar en aquest projecte sobre el futbol i la ciutat, amb el bagatge del passat i els interrogants del futur.
Xavier Pujadas i Carles Santacana
Comissaris de l’exposició