Un viatge per Barcelona: el museu com a escola de carrer

És sabuda la llarga tradició de treball amb les escoles del Museu d’Història de Barcelona, en gran manera perquè es tracta d’un recurs didàctic de primer ordre i un referent de l’educació reglada. Amb els anys, el MUHBA ha construït un programa educatiu que té actualment més de quaranta propostes diferents, que abasten des de l’època romana fins al segle XX, i que s’adreça a tots els nivells, des de les etapes primerenques fins a la secundària postobligatòria. A més, és permeable i incorpora l’avenç del coneixement històric i patrimonial, cosa que afavoreix que les accions educatives sovint es disseminin per la ciutat, explicant història i patrimoni a la vegada que es trepitgen els carrers de Barcelona.

Però el Museu es mou també en el registre de l’educació no formal, un terreny adobat per a la ideació d’activitats menys ortodoxes i per explorar espais d’innovació. La programació per a escoles del MUHBA avança cap a un model que difumina les barreres entre el sistema educatiu i el cultural i genera noves formes de treballar, col·laborant de manera directa amb alguns mestres i professors, construint plegats els projectes i modelant-los en funció dels interessos i particularitats dels centres, sense perdre mai de vista que la finalitat última és proporcionar als escolars les claus per conèixer i interpretar Barcelona des del punt de vista de la seva història, tan significatiu per comprendre la configuració i l’estructura de la ciutat actual.

Viatge per Barcelona és una experiència pilot del MUHBA que respon a aquesta manera de fer. Inicialment estructurat com un crèdit de síntesi d’una setmana de durada per a alumnes de secundària, té com a objectiu principal el coneixement de la realitat urbana de Barcelona, o més ben dit, de diverses realitats urbanes de la ciutat, proporcionant als participants algunes eines per identificar-les i interpretar-les. És un treball de coneixement multiescalar que parteix de la percepció de la ciutat metropolitana, transita per les realitats dels diferents barris i fins i tot s’atura en la identificació de detalls concrets que es troben passejant per la ciutat amb la mirada atenta i que responen a fets significatius de la seva trajectòria històrica o de la seva configuració.

El treball s’inicia amb una primera observació de la ciutat des d’un punt elevat, com ara el turó de la Rovira o Montjuïc, per copsar-ne l’extensió, la topografia, els principals punts de referència o fites (les construccions singulars i emergents), la ubicació de l’escola i del barri, etc. Les dues o tres sessions successives, segons la disponibilitat i preferència dels professors implicats, es desenvolupen cadascuna en dos barris limítrofs que s’analitzen i es comparen en termes d’urbanisme, arquitectura, trajectòria històrica, composició social, funcions, etc., seguint una pauta d’observació que facilita el museu. S’estimula els alumnes a observar i descriure les dues realitats en comparació, a desgranar aspectes molt diversos i a descobrir les interrelacions entre aquests. La sessió final consisteix en una presentació oral per part dels grups de treball on exposen els resultats de les seves anàlisis i les conclusions a què han arribat.

Facilitar el coneixement de la complexitat de la ciutat, estimular l’observació i la curiositat, entrenar la mirada per entendre l’entorn, passar de l’escala macro a la micro, construir un punt de vista sintètic sobre la ciutat i els seus barris, animar els joves a conquerir la llibertat de moure’s de forma autònoma per la ciutat... Vet aquí alguns dels valors que un museu de ciutat pot aportar a la formació dels ciutadans.

Mònica Blasco
MUHBA