11. La defensa de la ciutat romana: la muralla de Bàrcino

Al final del segle III, la inseguretat generada per les incursions dels francs a la província Tarraconense propicià que Bàrcino remodelés la seva muralla fundacional reforçant-ne els paraments i dotant-la de setanta-set torres. La necessitat de millorar les defenses motivà que els monuments funeraris que s’estenien al seu voltant s’espoliessin com a material constructiu.

Amb aquesta obra, el petit nucli de la ciutat esdevingué una fortalesa fàcil de defensar, fet que incrementà el seu valor estratègic i propicià que fos escollida com a seu de poder per diverses autoritats en èpoques visigoda i carolíngia.