Les projeccions cultural i política

Al segle XIX, el model francès d’organització del territori, amb un Estat espanyol que aplicava una política centralista, propicià la revaloració del patrimoni lingüístic, cultural i polític de Catalunya. Barcelona s’erigí com a una ciutat moderna, burgesa i industrial, molt polaritzada socialment fins a mitjan segle XX, que aspirava a assolir l’autonomia.

Des dels anys seixanta, el creixement econòmic i el posterior context democràtic i d’expansió dels serveis han propiciat que la construcció d’una imatge de la ciutat com a metròpoli europea hagi estat una de les principals polítiques municipals, en paral·lel a les quals sorgiren mirades crítiques i renovadores.