La Casa de l'Aigua de la Trinitat2

L'any 1914, una virulenta epidèmia de tifus va assolar Barcelona, especialment aquells sectors amb fonts abastides per Aigües de Montcada. El tifus es va escampar en contaminar-se per una filtració d'aigües fecals l'Aqüeducte Baix de Montcada, que formava part de les instal·lacions de l'ajuntament pel proveïment d'aigua. L'epidèmia de tifus va precipitar la reorganització d'aquest servei municipal, amb la construcció́ de la Central Elevadora de Trinitat Vella i dels dipòsits de Trinitat Nova. La instal·lació va funcionar des de 1919 al 1989. Però malgrat les inversions fetes en aquell moment, el proveïment privat va prendre definitivament la davantera en l'abastiment massiu d'aigua de boca a Barcelona.

Per aprofundir en aquest tema, podeu accedir a la pàgina de la Casa de l'Aigua, al llibre de la col.lecció Pòsits La revolució de l'aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967, als videos La revolució de l'aigua o a les Guies d'Història Urbana Aigua / Bcn i Aigua KM Zero / Bcn.