Jornada "Alimentar Barcelona. De la protecció a la regulació, 1820-1930"

L'alimentació d'una ciutat com Barcelona és un important repte polític, econòmic i social que pot ser analitzat amb perspectiva històrica. Aquestes jornades presenten els grans canvis que es van produir en el sistema de proveïment alimentari de la ciutat entre principis del segle XIX i principis del segle XX, i són una continuació de les Jornades celebrades al MUHBA el maig de 2013, dedicades als temps medievals i moderns.

Les viles i ciutats de l'occident europeu havien construït un sistema de mercat alimentari protegit que tractava de garantir el proveïment urbà dels aliments més bàsics, a més de contenir-ne els preus. Però al segle XVIII aquest sistema es va debilitar en aparèixer les primeres mesures liberalitzadores. Aleshores s'inicià un procés que va culminar al segle XIX, amb la consolidació del liberalisme econòmic i la desregulació dels mercats (alimentari, de treball i de sòl). El llarg període de transformació va anar acompanyat de debats teòrics, de posicionaments polítics, de canvis jurídics i d'innovacions pràctiques.

En una ciutat que s'industrialitzava i on s'accentuava una diferenciació social, que era també una diferenciació de consum alimentari de classe i de gènere, els governs municipals havien de fer front als nous reptes i compensar els efectes que tenien les successives mesures liberalitzadores sobre la capacitat municipal de protecció del proveïment urbà.

Es va mantenir durant dècades la protecció del proveïment de pa, el principal producte de la dieta majoritària, com a garantia d'estabilitat social, i la funció de l'administració municipal va reorientar-se, de proveïdora a reguladora. Amb el temps, es van desenvolupar noves vies de control de qualitat, salubritat i preus, i van emergir amb èxit noves propostes comercials públiques i privades, com la xarxa de mercats municipals, el cooperativisme de consum, la diversificació de botigues de queviures, i l'oferta de nous productes.

La pèrdua dels monopolis municipals del proveïment alimentari va significar no tan sols una reducció de la capacitat municipal d'intervenir en els preus, sinó també un afebliment de la hisenda local, provocant una crisi municipal que no va resoldre la reforma de la hisenda espanyola de 1845. En canvi, s'establiren una sèrie d'impostos indirectes sobre productes alimentaris, els "consums", que repercutien de manera desigual en les famílies, significant un retall proporcional més gran sobre els pressupostos més modestos i una font de malestar social.

Entre 1820 i 1930 el sistema de proveïment alimentari de la ciutat de Barcelona va canviar radicalment donant lloc a un nou model i a una diversificació d'agents i de mecanismes de regulació i control. Tota una sèrie de canvis que serà objecte d'estudi en aquestes jornades.

Jornades organitzades conjuntament per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).