Jornada 'Alimentar Barcelona. De la protecció a la regulació, 1820-1930'

 

L'alimentació d'una ciutat com Barcelona és un important repte polític, econòmic i social que pot ser analitzat amb perspectiva històrica. Aquestes jornades presenten els grans canvis que es van produir en el sistema de proveïment alimentari de la ciutat entre principis del segle XIX i principis del segle XX, i són una continuació de les Jornades celebrades al MUHBA el maig de 2013, dedicades als temps medievals i moderns.

Les viles i ciutats de l'occident europeu havien construït un sistema de mercat alimentari protegit que tractava de garantir el proveïment urbà dels aliments més bàsics, a més de contenir-ne els preus. Però al segle XVIII aquest sistema es va debilitar en aparèixer les primeres mesures liberalitzadores. Aleshores s'inicià un procés que va culminar al segle XIX, amb la consolidació del liberalisme econòmic i la desregulació dels mercats (alimentari, de treball i de sòl). El llarg període de transformació va anar acompanyat de debats teòrics, de posicionaments polítics, de canvis jurídics i d'innovacions pràctiques.

En una ciutat que s'industrialitzava i on s'accentuava una diferenciació social, que era també una diferenciació de consum alimentari de classe i de gènere, els governs municipals havien de fer front als nous reptes i compensar els efectes que tenien les successives mesures liberalitzadores sobre la capacitat municipal de protecció del proveïment urbà.

Es va mantenir durant dècades la protecció del proveïment de pa, el principal producte de la dieta majoritària, com a garantia d'estabilitat social, i la funció de l'administració municipal va reorientar-se, de proveïdora a reguladora. Amb el temps, es van desenvolupar noves vies de control de qualitat, salubritat i preus, i van emergir amb èxit noves propostes comercials públiques i privades, com la xarxa de mercats municipals, el cooperativisme de consum, la diversificació de botigues de queviures, i l'oferta de nous productes.

La pèrdua dels monopolis municipals del proveïment alimentari va significar no tan sols una reducció de la capacitat municipal d'intervenir en els preus, sinó també un afebliment de la hisenda local, provocant una crisi municipal que no va resoldre la reforma de la hisenda espanyola de 1845. En canvi, s'establiren una sèrie d'impostos indirectes sobre productes alimentaris, els "consums", que repercutien de manera desigual en les famílies, significant un retall proporcional més gran sobre els pressupostos més modestos i una font de malestar social.

Entre 1820 i 1930 el sistema de proveïment alimentari de la ciutat de Barcelona va canviar radicalment donant lloc a un nou model i a una diversificació d'agents i de mecanismes de regulació i control. Tota una sèrie de canvis que serà objecte d'estudi en aquestes jornades.

Jornades organitzades conjuntament per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Pdf del programa de la jornada ''Alimentar Barcelona. De la protecció a la regulació, 1820-1930'

PROGRAMA

8 de maig 2014

09.00 h Recepció i lliurament de documentació

09.30 h Inauguració de les jornades

10.00 h TAULA 1: LA LIBERALITZACIÓ DEL MERCAT ALIMENTARI

La recepció de les idees “liberals” i el seu reflex en els debats sobre la reforma del mercat alimentari
Antoni Domènech, Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona

La transformació liberal a l’àmbit jurídic i els seus efectes en el mercat alimentari barceloní
Elena Roselló Chérigny i Montserrat Baget, Història del Dret i de les Institucions. Universitat Pompeu Fabra

Liberalisme i proveïment alimentari a la ciutat de Barcelona
Ramon Arnabat, Grup Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània. Universitat Rovira i Virgili

11.20 h Debat

12.00 h Pausa

12.30 h TAULA 2.: ELS NOUS MODELS COMERCIALS I LA FISCALITAT

El subministrament de cereals i farina a Barcelona durant el segle XIX
Pere Pascual, Centre d’Estudis Antoni de Capmany. Universitat de Barcelona

Efectes de les revoltes populars en les polítiques de proveïment alimentari de la ciutat a mitjan segle XIX
Joan Fuster, Universitat Oberta de Catalunya

La reforma tributària de 1845 i les respostes polítiques i socials
Mercè Renom, Grup Treball, Institucions i Gènere. Universitat de Barcelona

13.50 h Debat

16.30 h TAULA 3: LA TRANSFORMACIÓ DE LA FUNCIÓ MUNICIPAL: DEL PROVEÏMENT ALIMENTARI AL CONTROL

Dels decrets liberalitzadors a la creació de la xarxa de mercats municipals
Manuel Guàrdia i José Luis Oyón, Universitat Politècnica de Catalunya

Les polítiques alimentàries dels ajuntaments del sexenni
Marició Janué, Universitat Pompeu Fabra

Els mercats alimentaris de principis del segle XX: municipi i associacions de venedors i botiguers
Montserrat Miller, Marshall University

17.50 h Debat

9 de maig 2014

09.30 h TAULA 4: L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL I ELS ALTRES AGENTS DEL PROVEÏMENT ALIMENTARI

El control sanitari dels mercats alimentaris barcelonins
Joaquim M. Puigvert, Universitat de Girona

Les cooperatives de consum
Ivan Miró, Sociòleg

Les vaqueries, les empreses lleteres i el control municipal
Ismael Hernández i Josep Pujol, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona

10.50 h Debat

11.30 h Pausa

12.00 h TAULA 5: EL CONSUM DIFERENCIAT

Alimentació, salut i nivells de vida a la Barcelona industrial (1850-1936)
Xavier Cussó, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona

Nutrició i gènere a la Barcelona obrera
Cristina Borderías, Grup Treball Institucions i Gènere. Universitat de Barcelona

Alimentació i salut de la població infantil
Francesc Muñoz-Pradas i Roser Nicolau-Nos, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona

13.15 h Debat

13.45 h Balanç i cloenda