El MUHBA virtual, nou vincle amb la ciutadania pròxima i llunyana
La virtualització d’espais, peces i itineraris permet projectar el coneixement del MUHBA sobre Barcelona arreu del món, ben més enllà dels espais físics del museu. © MUHBA, 2020
Les restriccions de mobilitat establertes des d’inicis de 2020 han accelerat la tendència a la digitalització de continguts i virtualització dels museus. Els productes digitals han passat de ser continguts secundaris amb relació a les experiències físiques a esdevenir elements imprescindibles per mantenir actiu el vincle entre els museus i la ciutadania.
Aquesta situació avala la iniciativa del MUHBA, endegada fa temps, de crear una versió virtual de si mateix, digitalitzant espais, col·leccions i continguts. Disposar d’un museu virtual pot oferir un seguit d’oportunitats que cal tenir ben presents al llarg del seu procés de construcció per aprofitar- les al màxim.
Replicar digitalment els espais del museu garanteix que els ciutadans, independentment de la ubicació i les circumstàncies de mobilitat, puguin accedir a l’equipament mitjançant la visita telemàtica. El museu virtual ha de permetre fer accessible tot el museu a tothom, amb una experiència el més semblant possible a la visita física, i d’aquesta manera esdevenir una eina imprescindible en la democratització del coneixement.
Aquest nou format facilita connectar el contingut expositiu amb la resta de recursos digitals del museu, com la col·lecció en línia, les publicacions o l’arxiu de conferències. La presentació d’aquests elements d’una manera pautada, tot seguint l’estructuració dels espais físics representats, ofereix una alternativa a l’accés lliure que es pot fer des d’un web, com serà el cas en la nova pàgina web del MUHBA; així, podrà ajustar-se a les diferents necessitats del públic que visita el museu.
Pel fet de ser un entorn il·limitat, l’espai virtual és el marc idoni per ampliar i aprofundir el relat del museu, transformant les exposicions temporals en sales permanents que es puguin integrar en la nova ordenació de les sales físiques que prepara el MUHBA.
En la creació del museu virtual, l’ús intensiu de nous sistemes de documentació i anàlisi basats en recursos de la imatge facilita oferir als visitants eines de lectura innovadores i perspectives inèdites dels elements patrimonials. Això permet l’observació detallada de peces i espais, enriquida amb diferents capes d’informació associada.
Aquestes eines de virtualització ofereixen a l’equip del museu la possibilitat d’experimentar amb la construcció i comunicació del relat. El MUHBA ja les està utilitzant per preformar exposicions físiques, recuperar exposicions passades i portar a casa dels visitants, gràcies a la cartografia digital, formes d’explorar la ciutat amb la mirada del museu que fins ara eren exclusives del format físic.
A banda d’aquestes oportunitats, cal tenir present que oferir una visita en línia pot canviar la relació entre el museu i el visitant. El museu passa de ser un equipament que es visita puntualment a un recurs que es té permanentment a casa. Aquesta situació obliga a reflexionar sobre el volum de contingut que es pot oferir al visitant, perquè pot modificar el tempo de les visites, prolongant-les en el temps o multiplicant-les.
En tots aquests punts queda clara l’estreta relació entre el museu físic i el virtual. Aquest últim no es pot limitar a ser una galeria visual d’espais i peces digitalitzades, sinó que ha d’esdevenir una construcció entreteixida en el relat que el museu fa de la ciutat, fonamentat en les col·leccions i espais patrimonials dels quals disposa. En un moment en què la tecnologia ha simplificat la replicació dels continguts digitals, treballar exclusivament amb els avatars dels elements propis pot semblar una limitació autoimposada, però s’ha de veure com una manera de mantenir el rigor, treballant sobre bases ben conegudes, i com una reivindicació del rol de les col·leccions i els espais patrimonials com a valors de referència del coneixement.
Daniel Alcubierre
MUHBA