Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut
Detall d’El Bornet, vista en primer terme del mercat de peix i algunes estructures de la ciutadella al fons. Anònim, cap a 1775. MHCB-10946. © Pep Parer
Una de les línies de recerca i difusió del MUHBA els darrers anys s’ha centrat en l’estudi de l’alimentació i la salut dels ciutadans. El projecte Alimentar Barcelona ha parat atenció particular a les institucions i les polítiques que han fet possible satisfer les necessitats bàsiques per a la vida de les persones al llarg de la història i, com a conseqüència, l’existència sostenible de la ciutat mateixa. Fins fa poc, era una temàtica poc tractada per la historiografia, potser perquè requereix un enfocament interdisciplinari que abasta des de la història econòmica i social fins a la medicina i l’osteoarqueologia, passant per la història política.
Per això mateix, i des de fa gairebé una dècada, el MUHBA ha provat de teixir la col·laboració imprescindible entre investigadors de diverses especialitats adscrits a diferents universitats i centres de recerca, incloent-hi la Fundació Alícia i el grup promotor de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana. El coneixement que aquestes sinergies han generat s’ha posat a l’abast de la ciutadania per mitjà de conferències, seminaris i publicacions sectorials, dedicades al proveïment alimentari i d’aigua potable, als mercats, a la història hospitalària de la ciutat, als primers pagesos de Barcelona, al cooperativisme i a la restitució patrimonial de la gastronomia, entre altres; totes es poden trobar als apartats corresponents de la pàgina web del MUHBA.
És a partir de tot aquest bagatge que el MUHBA es troba ja en condicions de poder oferir enguany una exposició de síntesi que presenti a la ciutadania, de manera entenedora, les complexes interrelacions històriques entre proveïment alimentari, ciutadania, salut, poder polític i sostenibilitat urbana.
La iniciativa, prevista des de feia temps, ha pres una rellevància especial en haver-se convertit Barcelona en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, és a dir, en seu de trobada de les més de 200 ciutats compromeses a millorar la salut de les persones i del conjunt del planeta que van subscriure el Pacte de Milà. També per la celebració, la tardor de 2021, del congrés mundial del CAMOC, la secció de museus de ciutat de la Unesco/ICOM.
L’exposició projectada mostrarà l’evolució històrica de les formes i les institucions de govern que han incidit en el proveïment de la ciutat i han intervingut en la cura de la salut de la ciutadania.
Veurem com ho han fet, en quines circumstàncies i amb quines exigències polítiques i socials. Hi reflexionarem, també, sobre els efectes de les polítiques alimentàries municipals en la pau social, la salut i la vida de les persones, a més de sobre el creixement de la ciutat i la seva sostenibilitat. Constatarem que els governs de Barcelona, com els de les ciutats de l’Europa occidental, van tenir un paper preeminent en el proveïment alimentari urbà mentre retingueren drets de monopoli sobre el comerç d’alguns productes bàsics, principalment els cereals que permetien fer el pa.
En veure’s anul·lats aquells privilegis i drets municipals per la implantació progressiva del liberalisme econòmic, l’Ajuntament de Barcelona va haver de reinventar la seva estratègia. Així, va basar la seva intervenció en la construcció, gestió i regulació dels mercats municipals, tant els minoristes com el mercat a l’engròs del Born, que acabaria traspassant les seves funcions a Mercabarna al darrer terç del segle XX. La mostra oferirà, doncs, una visió de llarga durada històrica que permetrà la reflexió sobre els temps presents.
S’instal·larà al Tinell del Palau Major de Barcelona i se’n preveu la inauguració per a les darreries de setembre. Abans de la inauguració física, però, ja serà consultable de manera virtual.
Ramon Pujades
MUHBA
Mercè Renom
Historiadora