La ciutat dels gremis

En l’exposició Barcelona capital Mediterrània –prorrogada per la bona acollida de públic i crítica– el MUHBA ha començat a afrontar l’explicació museogràfica d’un tema estructural en la història de la ciutat: l’aparició i consolidació de les corporacions d’oficis. S’hi explica com el creixement demogràfic i el dinamisme comercial van diversificar la demanda i es va multiplicar el nombre i l’especialització dels menestrals i botiguers. Esdevinguts així la major part de la ciutadania, van voler organitzar-se per defensar els seus interessos davant l’elit de rics prohoms que acabava d’aconseguir el control del règim municipal, atorgat pel privilegi reial de 1249. Reunir-se sense autorització, però, constituïa un atemptat contra l’autoritat reial. Només podia fer-se creant societats autoritzades per la Corona. Els servidors reials i els oficis d’«artistes» (juristes, metges...) podien ser reconeguts com a col·legi, segons el dret romà. Als oficis mecànics els restava la possibilitat de crear d’una confraria religiosa, autoritzable per la teòrica finalitat piadosa (honrar el patró, enterrar difunts...). Les confraries generals anteriors van anar deixant pas així a d’altres de sectorials, presidides per cònsols que representaven aquells col·lectius professionals. Obriren camí les que podien estovar les reticències de la monarquia perquè la seva activitat omplia els cofres reials (treballadors de la seca, molers, blanquers...) i les van seguir les que aprofitaren l’escassedat de mà d’obra provocada per la Pesta Negra i els problemes econòmics de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà per adquirir el privilegi fundacional. De deu associacions laiques reconegudes l’any 1279, es va passar a les trenta-dues del 1399, i se’n continuarien creant al llarg dels segles següents, en part per subdivisió.

La representació de les corporacions d’ofici al Consell de Cent va començar a regular-se en l’ordinació reial del 1387-1388, i el 1395 ja havien esdevingut la base estructural de la milícia i del cerimonial cívics. El segle XV, el conflicte entre els oligarques agrupats en el partit de la Biga i les confraries, reunides en la Busca, va créixer, esperonat per una monarquia que tractava de reduir l’oposició exercida per l’elit que controlava el municipi. La força dels bàndols en cada moment explica el caràcter més generós o restrictiu de les reformes en la representació municipal dels oficis abans i després de la Guerra Civil de 1462-1472. Tanmateix, és poc discutible que aleshores el seu pes polític, econòmic i social ja les havia transformades en un dels elements de vertebració més importants de la societat barcelonina.

Lluny de reduir-se, l’omnipresència d’aquelles corporacions que havien assolit les funcions reguladores i representatives pròpies d’un gremi (terme introduït el segle XVIII) encara es va incrementar a partir del segle XVI. En són prova des de l’erecció de les diverses cases gremials fins a l’obtenció de la sisena conselleria, l’any 1641. Per aquesta raó, el MUHBA prepara l’exposició de les peces de procedència gremial de les seves col·leccions. Algunes ja han estat integrades en l’assaig de síntesi d’història de la ciutat que el museu acaba d’inaugurar, amb el títol de Barcelona Flashback. D’altres il·lustraran en un futur pròxim un discurs específic que en destacarà la rellevància històrica. Com sempre, el museu l’elabora a partir dels darrers avenços en la recerca, incloses les actes de les jornades que, sota el títol Els gremis de Barcelona, ja va organitzar junt amb l’Arxiu Històric de la Ciutat l’any 2016, i que han vist la llum en el volum 24 de la revista Barcelona Quaderns d’Història.

Ramon J. Pujades i Bataller
MUHBA