El MUHBA i el món en xarxa
Reunió de directors de museus europeus de la xarxa CITYHIST, al MUHBA, l’octubre de 2019. © MUHBA. Daniel Alcubierre
La reunió de museus europeus a Barcelona 2019, tot un clàssic en el calendari
A mitjans d’octubre, vam acollir de nou els vint directors de la xarxa City History Museums and Research Network of Europe (CITYHIST) per abordar el paper d’aquests equipaments com a centres de coneixement i laboratoris socials, a partir de la història urbana i amb presència activa per la ciutat: aquest fou el punt de partida de la xarxa creada pel MUHBA ara ja fa... deu anys! Enguany els grans eixos temàtics eren tres: els museus de ciutat com a centres de coneixement, el museu fora del museu i els museus de ciutat com a laboratoris.
Més en concret, entre els temes plantejats caldria destacar les propostes de museu escola, amb un primer programa compartit entre el Museu de Lisboa i el MUHBA, i el potencial cognitiu dels itineraris urbans, un gènere de programació d’una gran complexitat metodològica. Vam comptar amb l’assistència de Carme Turégano, gerent de coordinació territorial i proximitat, per parlar dels projectes compartits entre museu, districtes i entitats.
Els assistents a la trobada van veure els plans per a la reforma de la Casa Padellàs per fer-ne la casa comuna de la història de la ciutat i la mostra experimental Barcelona Flashback en la qual alguns havien participat. També van visitar la Casa de l’Aigua, epicentre del MUHBA per a la història ambiental i del proveïment urbà. En els anys anteriors havien estat a Fabra i Coats, Bon Pastor i Oliva Artés, de manera que així van completar l’eix patrimonial i museístic al llarg del Besòs.
Història urbana, patrimoni i museu: el heritage corner d’Anvers, setembre de 2020
Entre els assistents a la reunió de la CITYHIST es va proposar que l’«Eix patrimonial conceptual del Besòs» que acabem d’esmentar es mostrés al «racó del patrimoni» previst en el congrés d’història urbana que el setembre de 2020 organitzarà a Anvers la European Association for Urban History, connectada des de fa anys amb la xarxa CITYHIST, i amb diversos membres (també Barcelona) dins del comitè científic. L’interès del projecte és buscar el punt de confluència entre la història urbana i el patrimoni, incloent-hi el tema de la creació de noves col·leccions, com a fonament dels museus de ciutat, un tema que requereix esforç tant per part de conservadors i museòlegs com per part d’historiadors i altres científics socials.
Connectar ciutats i ciutadans: ICOM/CAMOC, conferència mundial de Barcelona 2021
La presidenta del CAMOC, l’organització mundial dels museus de ciutat dins de l’ICOM i vinculada a la Unesco, Joana Sousa Monteiro, ha confirmat Barcelona com a seu de la conferència mundial de museus de ciutat 2021. La presentació formal de la candidatura del MUHBA la va fer Elena Pérez Rubiales a la conferència de Kyoto, en competència amb Nova York. Entre les coses que més es van destacar hi ha el lideratge de Barcelona entre els museus de ciutat de nova generació, com a museu que treballa en el marc de la història urbana, dins la qual mira de situar les seves col·leccions i el paisatge físic i social de la ciutat; un museu xarxa amb un nucli i múltiples espais per la ciutat, amb un paper fonamental tant en l’educació i la promoció cultural (museu escola) com en la regeneració urbanística (node estratègic) i la cooperació entre ciutats. El tema de Cracòvia 2020, que enllaça directament amb les aportacions fetes des del MUHBA per Joan Roca i Albert al congrés de Frankfurt i per Elena Pérez Rubiales al de Kyoto, serà El dret a la ciutat i per a Barcelona 2021 es proposa Connectar ciutats, connectar ciutadans.
En aquest marc esperem poder aportar i no tan sols mostrar algunes de les realitzacions pioneres del museu de Barcelona a la ciutat, sinó també abordar nous vincles de cooperació internacional a partir de la ideació de la missió fonamental d’un museu de ciutat com un «kit bàsic de coneixença i consciència urbanes». En aquest punt hi ha lloc per als projectes compartits entre el MUHBA i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, el darrer dels quals ha estat la creació del Centre de Documentació Havana-Barcelona.
L’impacte social i cultural com a museu de proximitat: Lisboa, Trento, Barcelona
Al seminari ICOM/CAMOC que va tenir lloc a Lisboa a principis de maig de 2019, amb el títol Towards a City Museum Watch, els organitzadors van sol·licitar que exposéssim els fonaments del museu hub i el museu xarxa, del museu com a àgora i escola, de la construcció social de les colleccions i de la gestió público-comunitària. La ponència, que abordava en quinze punts «com detectar un museu de ciutat en 20 minuts», va suscitar també l’interès de l’OCDE en la qüestió dels museus, la renovació urbana i el desenvolupament local. Katia Travkina ens va sol·licitar intervenir a finals del mateix mes al Festival d’Economia de Trento, la gran convocatòria pública anual de l’OCDE, en la sessió sobre cultura i identitat dels llocs.
En aquest punt va emergir un dels problemes per consolidar el model de museu xarxa entre les noves polítiques públiques: la dificultat de trobar els paràmetres per mesurar la productivitat social i cultural d’aquests espais patrimonials museïtzats «mirant de la perifèria al centre», que té a veure ben poc amb les xifres de visitants i les entrades venudes, en ser els impactes indirectes molt més grans que els directes en el seu paper com a espai museístic de proximitat. Des del MUHBA ens proposem estudiar-ho en un futur proper a diferents espais del museu i organitzar una sessió específica sobre el tema.
Barcelona, capital de l’excel·lència museística europea el 2022 o el 2023?
El European Museum Forum i el Consell d’Europa atorguen cada any els màxims guardons museístics del continent, entre els quals hi ha el European Museum of the Year Award (EMYA) i el Council of Europe Museum Prize. Els guardons, decidits pels dotze «jutges de museus» (actualment, el director del MUHBA n’és un) sota la direcció de Mark Oneill, premien sobretot el potencial de servei públic i el caràcter democràtic i democratitzador dels museus, amb un fort accent social, seguint l’esperit del fundador dels premis, Kenneth Hudson. La convocatòria de 2019 s’ha celebrat a Sarajevo, amb la memòria de la guerra com a tema local destacat, i la de 2020 serà a Cardiff. El patronat de l’EMF ha mostrat molt interès per celebrar a Barcelona una de les properes convencions anuals de lliurament dels premis, que són similars als grans certàmens cinematogràfics. Valdria la pena. Els tres dies intensos que dura la Convenció permeten veure el bo i millor dels museus europeus nominats (per al 2020 han estat 61) i, alhora, permeten convidar els assistents a conèixer Barcelona a través dels seus museus. El programa l’elabora la ciutat amfitriona: pot ser una bona oportunitat per incidir en el camp cultural i museístic continental des de la capital de Catalunya.
Joan Roca i Albert
MUHBA