Un carrer per a Salomó ben Adret
El 9 de novembre de 2018 el carrer Sant Domènec del Call de la ciutat de Barcelona va ser rebatejat amb el nom de Salomó ben Adret. Amb aquesta mesura presa per l’Ajuntament de Barcelona es reparava un greuge històric envers la comunitat jueva. L’anterior nom del carrer homenatjava el cruent pogrom que aquesta comunitat havia sofert l’any 1391 i que va suposar, primer, la seva ràpida decadència i, poc temps després, la desaparició a la ciutat. En canvi, amb el nom de Salomó ben Adret el que es reivindica és una de les figures més rellevants i internacionals de la història de la ciutat. Paradoxalment, també és una de les més desconegudes, sobretot per part de la població no jueva de Barcelona. Salomó ben Adret (1235-1310), també conegut per l’acrò- nim del seu nom en hebreu, RaShBA, va ser un dels personatges més rellevants de la comunitat jueva catalana durant l’edat mitjana, així com una eminent autoritat com a jurisconsult i mestre del Talmud. Va servir tres monarques (Pere II, Alfons II i Jaume II) com a responsable dels assumptes jueus i va fundar una important acadèmia talmúdica que va atraure deixebles de Catalunya, Aragó, Castella, França o Alemanya. A més, va ser rabí de la ciutat de Barcelona durant més de quaranta anys i des d’aquesta posició es va oposar tant a les tendències racionalistes com a les especulacions místiques i messiàniques del seu moment. Quan va tornar a esclatar la polèmica sobre l’obra de Maimònides ell es va decantar per l’ortodòxia, però també es va esforçar per trobar una solució pragmàtica i va autoritzar la lectura de la filosofia grega als majors de 25 anys.
Dins l’obra de Salomó ben Adret cal destacar la rellevància de les seves responsa. Aquestes consisteixen en un total d’unes tres mil opinions i interpretacions en qüestions de jurisprudència religiosa que va pronunciar com a resposta a peticions i consultes sobre temes com el Talmud, la llei jueva, l’ètica personal o qüestions pràctiques i que podien provenir de territoris tan llunyans com Bohèmia, Palestina i el Marroc. Els seus dictàmens han estat tinguts en compte durant segles en la resolució de problemes d’acord amb la llei jueva i també en la relació entre els jueus i els gentils. Adret s’hi mostra favorable a la llei civil general –«la llei del rei també és llei per a nosaltres»– com a marc per garantir la convivència entre totes les comunitats. Aquestes responsa continuen sent consultades avui dia pels jueus religiosos d’arreu del món. D’altra banda, Salomó ben Adret també va ser l’autor de comentaris al Talmud i d’obres de caràcter legal que apuntaven a la creació d’un corpus de normes per regular el menjar, la vida familiar, el bany ritual, les festivitats i el funcionament de la comunitat.
Per tot plegat, Salomó ben Adret és un personatge prou rellevant per merèixer ocupar un lloc en la memòria de Barcelona. Això explica també que el MUHBA s’hagi esforçat per recuperar la seva història i que, per exemple, el 2010 presentés una exposició sobre la seva figura (titulada Salomó ben Adret. El triomf d’una ortodòxia), que se li dediqui un espai a l’exposició permanent de l’espai del MUHBA El Call i que actualment es facin visites comentades sobre la seva vida i obra (Salomó ben Adret. Un barceloní universal).
Edgar Straehle
MUHBA