Els arxius digitals a examen
La producció d’arxius digitals en tots els formats possibles ha experimentat un creixement exponencial des dels primers temps de la informàtica fins a avui. Tant els particulars com les institucions i empreses emmagatzemen amb èxit relatiu els seus arxius de documents, ofimàtics, gràfics o audiovisuals, sempre amb el risc d’una pèrdua sobtada d’informació, produïda bé per un dany en la integritat del fitxer, bé per la impossibilitat d’accedir als continguts per l’obsolescència dels formats. Els museus, pel seu paper central en la preservació però també en la producció cultural, són un dels agents institucionals que se situen al centre de la problemàtica dels arxius digitals, per tal com afecta les estratègies de conservació d’uns continguts encastats per naturalesa en formats de gran volatilitat.
Preservar fitxers digitals és un problema complex que exigeix una resposta de les institucions públiques a l’altura de l’elevat risc de pèrdua d’informació que implica. Als museus, la cura d’aquestes dades ha de tenir com a objectiu preservar la informació i també optimitzar les mesures que es prenen, per gestionar de manera eficient els recursos que s’han invertit en la generació d’aquests productes digitals. Aquesta optimització passa per assumir processos estandarditzats adaptats a la realitat del museu i per la utilització d’eines normalitzades enfocades a la preservació digital.
Podem identificar els dos processos essencials per dur a terme una preservació de fitxers digitals de forma sintètica. Necessitem, d’una banda, un maquinari que doni resposta a la necessitat de generar còpies de seguretat dels objectes, tot garantint-ne l’autenticitat (identitat i integritat de l’objecte). D’altra banda, cal crear mesures sostingudes de preservació basades en el programari per evitar l’obsolescència dels formats. Ambdós processos conflueixen necessàriament en les eines tecnològiques.
Actualment, el Museu d’Història de Barcelona està immers en un procés de preservació digital seguint el mandat de la direcció del museu i les directrius i eines proporcionades per l’Institut de Cultura de Barcelona. Tenint en compte aquest context, quant a programari s’està utilitzant el sistema de gestió d’actius digitals (Digital Asset Management System) Clipfiles de l’empresa Metropolitana de Muntatges, contractat per l’Institut de Cultura. Aquest sistema és un SaaS (Software as Service) o programari com a servei, una modalitat que unifica maquinari, programari, connectivitat i manteniment. Segons el proveïdor, el maquinari genera dos grups de back up: quatre còpies online i tres còpies offline.
Pel que fa a les mesures de preservació per evitar l’obsolescència, Clipfiles incorpora un control de versions de fitxers basat en suma hash que cobreix bona part de les necessitats d’autenticació de l’originalitat dels fitxers i, per tant, minimitza el risc de pèrdua d’identitat dels objectes digitals. Si afegim a l’existència de hashes l’equivalència d’algunes metadades Dublin Core descriptives utilitzades per Clipfiles amb metadades de preservació PREMIS, podem concloure que es compleixen els aspectes bàsics de la preservació digital atenent a la procedència, context, referència i integritat de la informació.
Jaime Irigoyen Briones
MUHBA