Barcelona en crisi? La ciutat al segle xv

Representació ideal de la platja i la ciutat de Barcelona en un manuscrit de la ‘Llegenda
de Sant Antoni’ del segle XV conservat a la Biblioteca Pública de Malta ©Malta, Biblioteca
Pública, còdex I, f. 55r

Els dies 18, 19 i 20 de setembre de 2017 es van celebrar al MUHBA unes jornades dedicades a revisar l’anomenada «crisi baixmedieval» a la ciutat de Barcelona. Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l’Occident europeu i han replantejat l’explicació tradicional que habitualment havia associat els darrers segles de l’edat mitjana a un moment de decadència general. En aquest sentit, s’han relativitzat força les dificultats econòmiques documentades durant el període esmentat i es consideren més aviat episodis conjunturals amb cronologies diverses, que en molts casos poden ser vistos com una «crisi creativa». 
Tanmateix, el cas català, amb Barcelona al capdavant, ha quedat en part al marge d’aquests debats, malgrat els esforços per matisar la imatge apocalíptica del període, resultat del model construït per Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar fa set dècades. Davant d’aquest fet i dels indicis contradictoris que s’han anat documentant hi ha hagut diversos autors que, fent palesa la riquesa dels nostres arxius, han reclamat la necessitat d’aprofundir en l’estudi de la dinàmica social i econòmica tant de Barcelona com de Catalunya a la fi de l’edat mitjana. Les jornades s’han articulat en quatre blocs. El primer s’ha dedicat a la reflexió de la tradició historiogràfica sobre la crisi baixmedieval (ponències de Ramon Grau, Antoni Furió i Pere Verdés). Un segon bloc s’ha centrat en l’anàlisi de les finances municipals, un dels aspectes més negligits per la interpretació tradicional (ponències de Pere Orti, Laura Miquel, Albert Cubeles, Ramón Agustín Benegas i Pol Serrahima). El bloc tercer i principal ha pretès analitzar diversos indicadors que permeten mesurar la conjuntura econòmica de la Ciutat Comtal: els fiscals (ponències de Mikel Suberon, Lluís Sales i Pere Orti), els econòmics i demogràfics (ponències de Joan Montoro, Pol Serrahima, Anna Cabré, Roser Salicrú i Ivan Armenteros) i d’altres (ponències de Carolina Obradors, Carles Vela i Jordi Morelló), entre els quals s’ha donat especial importància a la promoció artística (ponències d’Antoni Conejo de Pena, Joan Domenge, Ramon J. Pujades i Marià Carbonell). El darrer bloc tenia com a principal objectiu contextualitzar la realitat econòmica de Barcelona amb la resta de Catalunya (ponències de Pere Verdés, Gaspar Feliu i Albert Reixac) i amb els altres territoris que formaven la Corona d’Aragó (ponències de Carlos Laliena, Mario Lafuente, Juan Vicente García Marsilla i Gabriel Jover).
Tot plegat ha permès aportar nous elements de reflexió i enriquir la visió que teníem fins avui de la crisi d’una de les principals ciutats de la Mediterrània. Entre altres coses, els treballs presentats han mostrat una ciutat especialment dinàmica des del punt de vista econòmic durant el darrer quart del segle xiv i les primeres dècades del segle xv, quan va arribar al seu màxim desenvolupament medieval, malgrat la crisi demogràfica general al Principat. Aquest dinamisme no va estar exempt de conjuntures problemàtiques, però no va afectar la dinàmica general de la ciutat fins al voltant de 1430, quan de fet es va iniciar una tendència depressiva, que va arribar a l’extrem durant la guerra civil de 1462-72, després de la qual es va iniciar una lenta recuperació fins ben entrat el segle xvi. Pere Orti Gost
Universitat de Girona