Els primers pagesos i el mar
La relació de les primeres societats agrícoles i ramaderes amb el mar ha estat des de sempre present en la recerca, tant dels orígens d’aquest important canvi econòmic i social de la humanitat com del procés de consolidació i desenvolupament històric posterior. Aquest fet és encara més evident en el cas del mar Mediterrani i en les explicacions de les societats neolítiques que des del Pròxim Orient desenvolupen per primera vegada l’economia de producció de subsistència que s’estendrà cap a la resta de les terres del Mare Nostrum.
Un cop superades les reticències a l’existència de navegació entre els darrers caçadors recol·lectors, l’aparició de matèries primeres com l’obsidiana grega a algunes de les illes hel·lèniques va ser concloent per proposar una navegació neolítica ben estructurada. També l’ocupació antròpica de les principals illes mediterrànies uns 9000 anys abans de la nostra era ha evidenciat l’ocupació de nous territoris illencs per part de les primeres societats pageses. El cas de l’illa de Xipre és paradoxal, ja que en els darrers anys s’ha posat en evidència una colonització complexa i densa de grups pagesos des del continent malgrat la dificultat d’establir-ne l’origen exacte (costes meridionals d’Anatòlia o costes del Llevant, a l’actual Síria i Líban).
La recerca actual també ha posat en evidència que bona part de la difusió cap a l’Occident mediterrani té lloc per via marítima, si bé es complementa amb la via continental que, seguint els grans rius, arriba a l’Europa septentrional. Aquests fenòmens sempre estan vinculats a la circulació d’espècies domèstiques o la introducció de la ceràmica. Són també font d’estudi la circulació d’idees i coneixements tècnics associats a la creació de noves eines o nous sistemes d’explotar alguns materials, si bé l’adopció d’aquests nous elements es fa probablement seguint una distribució temporal arítmica, com proposa el professor Jean Guilaine. Són també fonts de recerca les hipòtesis sobre els sistemes de navegació, centrats en el cabotatge i l’existència de punts geogràfics que exerceixen el rol de concentració de poblament (sud d’Itàlia). I cal recordar que és ben vigent el debat sobre si la població es desplaça a llarga distància o bé efectua un sistema d’ocupació de noves terres a curt abast, partint del model d’ona d’avanç establert fa anys pel genetista Luigi Luca Cavalli Sforza i que ha estat estudiat a la península Ibèrica per Jaume Bertranpetit.
El que sí que és indubtable és que molts dels assentaments dels primers pagesos es troben a prop del mar, i aquest és el cas de la ciutat de Barcelona. Els assentaments de la caserna de Sant Pau del Camp, l’enterrament de la plaça Vila de Madrid i les restes trobades a la nova estació de la Sagrera donen testimoni dels poblats que ocupaven el pla de Barcelona al voltant del 5500 a.n.e. Aquestes poblacions vivien en cabanes construïdes amb materials peribles i consumien les espècies vegetals i animals domesticades. La presència de restes malacològiques, de peixos i de pesos de xarxa ha permès reintroduir la importància del mar per aquestes societats.
És aquesta revisió de les dades la que ha permès obrir el debat que ha motivat la celebració del seminari científic «Els primers pagesos i el mar», programat el 19 i 20 de gener de 2017 al MUHBA. En aquesta trobada científica s’analitzaran, entre altres, les novetats dels contextos de tres ciutats actuals (Barcelona, Cadis i Marsella, totes elles amb unes primeres ocupacions humanes d’època neolítica) i es posarà en relleu la recerca recent.
Miquel Molist
Anna Gómez
UAB