Circulació dels gravats per Europa, les ciutats estampadores

Albrecht Dürer, L'Oració a l'Hort, aiguafort, 1515 ©Col.lecció Gelonch Viladegut

Els principis i la força de l’humanisme van preparar el terreny per al desenvolupament de la impremta, la difusió de la qual es va fer d’una forma més ràpida que qualsevol altre progrés de la història dels mitjans de transmissió d’informació. A Europa, si el 1455 Gutenberg va concloure la impressió de la Bíblia de 42 línies, s’estima que el 1470 ja hi havia 12 ciutats que comptaven amb impremta (les més importants en aquest sentit eren Anvers, Lió, Venècia, Basilea, París, Colònia i Augsburg). A finals del segle XV ja hi havia més de 200 poblacions amb tallers d’impressió.

La impremta fou un instrument útil de divulgació que va permetre que les tesis de Luter es difonguessin amb una gran celeritat. Milers de petits fullets, opuscles, sermons i obres curtes d’edificació espiritual van inundar el continent europeu i es van transformar en eficaços instruments propagandístics.

No en va, el mateix Luter escriuria que «la impremta és el darrer i el més gran do de Déu, ja que gràcies a ella el Senyor vol fer conèixer la causa de la religió veritable a tot arreu, fins a la fi del món i difondre-la en totes les llengües».¹ 

Cada episodi de la Reforma es pot relacionar amb la difusió d’algun imprès: el de les 95 tesis i el de la provisió de Carles V que ordenava la crema de totes les obres de Luter, les butlles que condemnaven la difusió del pensament luterà, els pasquins difosos per tot arreu que identificaven el Papa amb l’Anticrist i que condemnaven la missa, els textos que decretaven els càstigs per als heretges de l’un o de l’altre bàndol, les llistes de llibres prohibits… 

Es calcula que, a principis del segle XVI, un llibre imprès costava entre una cinquena i una vuitena part del preu d’un  manuscrit de la mateixa obra. Això va contribuir que una gran quantitat d’obres arribessin a mans del poble. Sabem, per exemple, que d’un dels sermons de Luter se’n van comercialitzar 4.000 exemplars en cinc dies i que, en l’espai de temps entre el 1519 i el 1534, es van vendre 20.000 exemplars de les cent edicions del Nou Testament que s’havien editat fins llavors.²

De fet, «el setembre del 1522 apareix el Nou Testament traduït per Luter, de gran influència a la cultura alemanya. Un any més tard, el 1523, l’Antic Testament amb traducció del mateix autor. La primera Bíblia traduïda per Luter apareix el 1534 i s’assegura que se’n van editar, en vida de l’autor, 430 edicions, bé de la totalitat o bé de parts; tenint en compte que Luter va morir el 1546, donaria una mitjana de 36 edicions per any o tres per mes».³

La resposta a aquesta escalada no es va fer esperar i l’Església catòlica va convocar el 1545 un concili reformador. Fou també el moment de les grans Bíblies poliglotes.

Als centres impressors de les regions fidels al catolicisme es va gestar la Reforma catòlica, de manera que el sud d’Alemanya i els Països Baixos (sobretot Anvers) es van convertir en punta de llança de la contraofensiva, traslladant la pugna al terreny de l’edició d’obres impreses. De fet, el 1546 l’Església catòlica va prohibir la impressió de llibres religiosos anònims, excepte si estaven aprovats per l’Església, i va publicar un índex de llibres prohibits.

I, només per citar un exemple, el 1558 va aparèixer un decret de la infanta Joana, en nom del seu germà Felip II, en què es prohibia la importació de llibres estrangers, amb la idea de protegir els territoris de la casa d’Àustria del contagi d’idees herètiques, i s’ordenava que tots els llibres impresos en aquests territoris portessin la llicència del Consell de Castella.⁴

Antoni GelonchDirector de la col·lecció Gelonch ViladegutAcadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
________________________________________________
 1. Josep-Lluís CAROD-ROVIRA, Història del protestantisme als Països Catalans, València, Tres i Quatre, S.L., 2016.

2. Svend DAHL, Historia del libro, Madrid, Alianza Editorial, 1987.

3. José MARTÍNEZ DE SOUSA, Pequeña historia del libro, Barcelona, Editorial Labor, 1992.

4. John H. ELLIOT, La España Imperial 1469-1716, Barcelona, Vicens Vives, 1998.