Barcelona–l’Havana. Una experiència amable
El projecte conjunt de la Unió Europea i Cuba –representada per l’Oficina de l’Historiador de la Ciutat de l’Havana– relatiu a la restauració i refuncionalització del palau del Segundo Cabo, més enllà del seu propòsit essencial, uneix voluntats i exposa sabers amb beneficis indubtables.
El palau, joia de l’arquitectura barroca del segle XVIII cubà, construït paral·lelament i davant del palau del govern, va ser també casa de correus i intendència de l’exèrcit durant l’etapa colonial de Cuba. Al llarg del segle XX va acollir funcions governatives i legislatives, fins que finalment fou la seu de l’Institut del Llibre. La seva restauració era una tasca imperativa dins dels propòsits restauradors de l’Oficina de l’Historiador i del país sencer, decidit a rescatar el patrimoni edificat i dotar-lo de la vocació cultural que anima el projecte integral del centre històric de l’Havana.
Dins d’aquest gran propòsit, Barcelona –la ciutat que tant va donar a l’Havana amb els seus famosos picapedrers, navegants i comerciants ultramarins durant el segle XVIII, els seus industrials, artistes, mestres, agricultors i obrers el segle XIX i la seva arquitectura modernista el segle XX– va estar disposada a contribuir també tècnicament i professionalment, a través del Museu d’Història de Barcelona, en la nova funció edilícia que, com a centre d’interpretació sobre les relacions d’aquesta ciutat amb Europa, es va definir per a l’immoble.
Amb aquestes possibilitats de col·laboració, no es podia deixar de banda el desenvolupament coincident de les respectives capitals, l’avenç paral·lel en el temps, la influència recíproca, l’estreta imbricació que proclama un esdevenir semblant. Per tal d’expressar-ho, la realització d’un vídeo va resultar ser una iniciativa afortunada, que afegiria un alt valor al projecte si aconseguíem atrapar-hi una espurna de l’ànima de les urbs.
Imatges i textos viatjaven d’un costat a l’altre de l’Atlàntic; gairebé cada dia teníem alguna cosa per dir-nos, rectificar o sol·licitar, aclarir i demostrar.
El desembre de l’any passat, les especialistes de Barcelona van viatjar a l’Havana. La trobada sense mediació informàtica va tenir lloc i la visualització del primer resultat va traçar novament el rumb de la labor. La feina incessant, plena de bona voluntat, ens havia acostat; aleshores vam poder afegir rostres i ànimes a tants missatges de correu electrònic, crítiques i preguntes intercanviades. I vam voler més, vam saber que era possible assolir més bellesa i profunditat per l’evident capacitat i sensibilitat dels participants. Resulta ineludible assenyalar que la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona formava part d’aquells especialistes, tan involucrat en el projecte com la nostra Direcció de Cooperació Internacional.
Junts vam inserir poesia i música, imatges cada cop més precises, idees cada vegada més sintètiques, i el paral·lelisme va sorgir màgicament d’ambdues històries, per fer-se més estret en l’esdevenir de la ciutat. Dues integrants de l’equip de l’Havana vam viatjar a Barcelona el maig d’enguany per fer les últimes precisions. Mai no havia treballat tan intensament fora de Cuba. La presència i la sàvia participació de l’equip del MUHBA va ser un al·licient important durant les nostres jornades, igual que l’acollida amable i eficient del grup d’aquella ciutat i el seu ajuntament.
Les professionals seleccionades per fer el multimèdia també van resultar magnífiques i unes companyes amb gran sensibilitat; amb elles aquesta darrera etapa va fluir harmònicament, i l’aspiració a l’excel·lència ens va fer tornar a l’Havana amb nous continguts per treballar: informacions, imatges i textos que calia afegir o canviar. Es va treballar més enllà de les vacances i la distància.
Estàvem compromeses i absolutament enamorades del nostre projecte. Sabem que a la perfecció s’hi aspira, però no s’assoleix, però també que en aquesta recerca sorgeixen les obres més depurades. Els qui hi vam participar estem convençuts que hi ha qualitat, bellesa i veracitat en el resultat final; confiem en la seva utilitat cognoscitiva i en l’estètica encertada del suport visual que l’expressa, una conjunció que fa possible la comprensió dels continguts i el gaudi dels espectadors.
Més enllà dels objectius assolits, puc assegurar que ha crescut l’afecte i la comprensió, la capacitat d’integració i realització, de col·laboració fraternal en l’equip executant a banda i banda de l’oceà; són valors intangibles, profundament humans, que sempre agrairem a aquesta magnífica experiència, a Barcelona.
Raida Mara Suárez Portal
Historiadora. Ofi cina del Historiador de la Ciudad de La Habana