Barcelona capital literària i el museu

La Rambla. Diada de Sant Jordi, 2015 ©Adrià Goula.

Aquest any ha tingut lloc el doble Simposi Internacional Barcelona-París: relacions intel·lectuals i capitals culturals, amb una primera part al maig a Barcelona, al MUHBA, i una segona part a l’octubre, a l’Institut d’Études Avancées de París. L’objectiu d’aquest simposi –que ha estat l’activitat central del Màster UB-MUHBA Barcelona-Europa: Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals, aquest curs passat– era estudiar i donar a conèixer les relacions intel·lectuals entre Barcelona i París, en el període 1875-1975, des del punt de vista de la literatura comparada, la història comparada dels intel·lectuals i la història cultural de les ciutats. Amb aquest objectiu s’han reunit més de 40 investigadors a les dues ciutats, i aviat apareixerà el llibre que reunirà totes les ponències. 

París, el segle XIX i part del XX, va ser una referència ineludible per Barcelona, fins al punt que va marcar profundament el seu model urbà, de ciutadania i de camp literari i intel·lectual. La major part dels grans escriptors catalans han passat en algun moment per París, com a corresponsals, com a viatgers, o com a exiliats, i han desprès de la capital de França una visió del que hauria de ser Barcelona –o del que hauria de defugir. A més, la literatura catalana s’ha definit, durant una gran part de la seva història i de manera molt profunda, amb relació a la literatura francesa: lectures, debats literaris i fonaments ideològics d’irradiació parisenca han tingut a Barcelona un ressò i un desenvolupament específics. Per la seva banda, no són pocs els escriptors francesos amb estades a Barcelona que mereixen ser contextualitzades i estudiades. París i Barcelona articulen dues maneres diferents i complementàries de ser capital cultural, és a dir, d’acumular un capital simbòlic que els atorga una funció central i ordenadora del seu camp nacional i de la seva posició internacional.

Barcelona és una capital cultural europea en transició. Moltes iniciatives culturals dels anys proppassats, en aquesta ciutat, s’han caracteritzat per confondre la internacionalització de la imatge de Barcelona amb la interrelació entre camp local i internacional. Cal un canvi d’enfocament, que també està lligat a un canvi generacional i a una reflexió sobre les condicions de ciutadania. Només des d’aquesta reflexió ciutadana –que vinculi el present amb el seu llegat– es podrà inaugurar una altra temporalitat per a Barcelona com a capital cultural. 

Per això cal assenyalar el projecte Vil·la Joana - Casa Verdaguer de Literatura, impulsat pel MUHBA, com una de les iniciatives més importants i innovadores dins del panorama de la idea de capitalitat cultural. Lluny del centre, a Collserola, la residència on va morir Verdaguer ofereix una perspectiva generosa de tota la ciutat, que inclou els morts i els vius, el llegat, el present i el futur. El fet que aquest projecte incorpori explícitament totes les dimensions de la condició de capitalitat cultural –local, nacional, universal– significa un canvi substancial de plantejament, que té en la recerca, i no només en la promoció, els seus fonaments.

La idea podria, a més, veure’s reforçada pel reconeixement de Barcelona com a Ciutat Creativa Unesco de la Literatura. Aquestes dues iniciatives constitueixen una aposta molt seriosa i a llarg termini. En el cas de MUHBAVil·la Joana, impulsant un centre de recerca i debat sobre la relació entre literatura i ciutat i, des d’aquesta, cap a la literatura universal. En el cas de la condició de Ciutat Creativa Unesco de la Literatura, pel que té de reconeixement d’una estructura en què el llibre literari –i el llibre en general– tenen un paper fonamental en la vida ciutadana. 

Antoni Martí MonterdeDirector del Màster UB-MUHBABarcelona-Europa: Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals