Oliva Artés i Barcelona. Del passat al futur
El març del 2015, a l’antiga fàbrica Oliva Artés situada al Parc Central de Poblenou, s’obrirà una exposició amb el títol (a hores d’ara encara provisional) de Barcelona. Big City/Next City. Combinarà, d’una banda, una mostra promoguda per Habitat Urbà que parteix de la consideració del present de la ciutat per avançar el futur possible i, de l’altra, una segona exhibició organitzada pel Museu d’Història sobre la trajectòria de Barcelona des del darrer terç del segle XVIII fins als nostres dies. Aquesta fórmula ja fou utilitzada en l’exposició disposada al Pavelló de Barcelona amb ocasió de l’Exposició Universal del 1929. La planta basilical de l’edifici fabril es divideix entre les dues exposicions, que es distribueixen en dotze contenidors o ítems explicatius cadascuna d’elles.
La mostra del servei municipal d’Habitat Urbà ocupa la nau central i la presentació històrica del museu, les dues naus laterals. El recorregut longitudinal de les exhibicions permetrà la visita de les dues en particular, però també serà possible accedir transversalment des dels ítems històrics als corresponents a la perspectiva de futur. El conjunt es completa amb tres espais expositius dedicats al Poblenou, ubicats a la nau transversal que connecta la central i les laterals, al fons de l’edifici.
En contra del costum, els dotze contenidors de l’exposició històrica no s’identifiquen amb etapes de l’evolució de la ciutat, però descobreixen diversos aspectes de la mateixa. Són històries paral·leles que comparteixen una part de les dates decisives i, malgrat la diversitat, certa coherència entre els projectes respectius.
D’altra banda, la relació dels ítems és una seqüència ordenada que posa en relleu les relacions entre ells i revela la lògica de la successió. Així, els tres primers títols («Industrialització», «Immigració», «Treball») parlen de la base econòmica, poblacional i laboral de la ciutat. Dos dels tres següents («Metròpoli», «Infraestructura») s’interessen per l’extensió física de la ciutat, i el tercer («Metabolisme»), pel cost mediambiental d’aquest creixement. La idea subjacent al tercer grup («Societat», «Conflicte», «Governança») és evident: l’estructura social, les lluites que en deriven i una concepció avançada del govern que posa l’accent en l’eficàcia de les polítiques públiques per resoldre els problemes de la gent.
La darrera tríada («Reconversió», «Imatge» i «Innovació») no forma un bloc, però també enllaça amb els contenidors anteriors: la reconversió és l’altra cara de la industrialització, i la creació de la imatge, una de les polítiques més actives del govern local.
A més, la primera posició i la darrera afegeixen un plus de significat als contenidors corresponents: «Industrialització» és l’opció econòmica durant molt de temps, i amb «Innovació» es vol destacar la capacitat per adoptar i adaptar les invencions forànies en cada moment.
Els dotze ítems s’han repartit entre els quatre historiadors de Barcelona que formen el consell assessor de la mostra i s’han adjudicat en funció de l’especialitat de cadascun d’ells: la història econòmica (Alex Sánchez), la història social (Sebastian Balfour) i la història urbana i municipal (Manel Guardia i Marina López).
Marina López Guallar
Historiadora