Barcelona, panorama nord

La mirada a la ciutat des de Collserola i els seus turons, com des del Park Güell o el turó de la Rovira, permet gaudir d’unes magnífiques vistes panoràmiques i proposar lectures significatives de la relació existent entre aquests indrets singulars i la història del creixement de la ciutat.

El castell de Torre Baró, al turó de les Roquetes, és un emplaçament privilegiat per copsar el paper estratègic del congost que comunica el pla de Barcelona i el Vallès des de l’antiguitat fins als nostres dies, com a lloc de pas de diverses xarxes que han esdevingut vitals per a Barcelona. En època romana, el travessaven la Via Augusta i l’aqüeducte; també la Strata Francisca i el Rec Comtal medievals i, segles més tard, l’aqüeducte de Montcada. Els batecs de la primera revolució industrial van portar-hi dues línies de ferrocarril, mentre que prop seu es construïen nous aqüeductes, com el de Dosrius i el del Baix Vallès. A l’inici del segle XX, la necessitat creixent d’aigua i d’energia per a una ciutat que s’expandia sota l’impuls de la segona revolució industrial va comportar la construcció de la central elevadora de la Trinitat Vella, al peu del turó, i a la instal·lació de les línies d’alta tensió que, provinents del Pirineu, travessaven la serra de Collserola i seguien per la llera del riu Besòs.

A la substitució, a mitjan segle XX, de la carretera de Ribes per l’avinguda Meridiana i la connexió amb les autopistes, han seguit, recentment, la perforació del túnel que connecta les aigües del Ter i el Llobregat i la línia fèrria d’alta velocitat en direcció a França. Tot plegat, posa de manifest com el congost manté la seva importància estratègica en la Barcelona del segle XXI.

Aquesta mirada des del sector nord de la metròpoli permet, així mateix, observar les transformacions en el paisatge des de mitjan segle XIX, a mesura que la ciutat creix, com a conseqüència de la ubicació al territori als peus de la serralada de nous equipaments i infraestructures i, cada cop més, nous espais urbanitzats.

Es tracta d’un procés d’urbanització creixent que, a inicis del segle XX, va incloure l’intent de crear una ciutat jardí adreçada a les classes mitjanes a Torre Baró i Vallbona, que no va reeixir. Aquest projecte es feia ressò de les idees i els projectes que es desenvolupaven arreu d’Europa i era coetani dels que, amb els ulls posats en les elits, es bastien a l’avinguda del Tibidabo i al Park Güell.

Les dures condicions de vida de la postguerra van propiciar l’extensió del barraquisme i de l’autoconstrucció a la zona, així com la ubicació dels primers polígons d’habitatge. S’accentuà llavors l’expansió de les perifèries sota la lògica de l’especulació immobiliària privada, amb un dèficit crònic d’equipaments i de serveis públics. Són mancances que els ciutadans de l’actual districte de Nou Barris, organitzats en les associacions de veïns, van contribuir a millorar, en el marc d’un combat més ampli per la democràcia a la ciutat i al país.

Aquesta iniciativa del MUHBA a Torre Baró s’ha realitzat en col·laboració amb Hàbitat Urbà, el Districte de Nou Barris, el Patronat del Parc de Collserola i l’Arxiu Històric de Roquetes, i ha pogut comptar amb fotografies inèdites, fetes entre 1965 i 1973 per Narcís Darder Bosch (1923-2006) i cedides al Museu pels seus familiars.

Carme Garcia i Soler
MUHBA