La primera balconada de Barcelona

El Turó de la Rovira, amb les restes de les bateries antiaèries de la guerra civil i de la ciutat informal del barraquisme dels anys de postguerra, s’ha convertit en un element cabdal dels espais del Museu d’Història de Barcelona: ara comença la segona fase de les obres de museïtzació. Alhora, la visió des del Park Güell de l’ambició de capitalitat de la Barcelona de principis del noucents, proporciona una altra visió dels ecos de la ciutat al primer rengle de muntanyes.

Però el Turó de la Rovira, junt amb el Park Güell, constitueix així mateix un punt de significat intens dins d’un recorregut que permet articular una mirada de conjunt sobre Barcelona, al llarg de la seva primera balconada, l’àrea dels anomenats Tres Turons. Un recorregut on la mirada panòptica sobre el conjunt de la ciutat es combina amb els detalls que en mostren la seva trajectòria. Al cap i a la fi, la balconada s’explica per la seva relació amb la plana.

L’itinerari “La primera balconada de Barcelona, la història de la ciutat des dels Tres Turons” és el primer que el MUHBA prepara per al programa Gaudir+BCN, gestionat per B:SM i vinculat al Park Güell, i aviat comptarà amb una guia d’història urbana.

El recorregut comença al Turó de la Rovira, on la visió de Barcelona en 360o es combina amb els referents d’una història molt llarga, des del poblat ibèric a les urbanitzacions de finals del segle XIX i principis del XX (com ara la casa Peñasco i la urbanització Labèrnia) i als testimonis dels processos urbans del segle XX, incloses les infraestructures per al proveïment d’aigua i de telecomunicacions. Amb una atenció central al període de la guerra i la defensa activa de la ciutat des de la bateria antiaèria, i de la postguerra, amb els vestigis arqueològics del nucli dels Canons, dins l’àrea barraquista del Carmel.

Des d’allà fins al Park Güell abunden els testimonis de l’activitat agrària i de la cerca d’aigua i de minerals, amb la perforació aquí i allà de petites mines en cerca de ferro al segle XIX. El recorregut permet així mateix descobrir la petja de les antigues divisòries municipals de la plana, quan entre Horta i Gràcia hi havia, a la collada, la duana controlada pels burots, no gaire lluny dels testimonis de l’urbanisme especulatiu del porciolisme.

Dels temps situats en l’entremig, destaquen les petites urbanitzacions de casetes amb jardí que Sant Martí, Gràcia, Horta i Sant Gervasi deixaven construir prop dels seus límits territorials, que convergien en aquesta zona i, en contrast, l’aposta de Güell per situar-hi, en el marc de la conquesta burgesa dels turons, un Park residencial, a l’anglesa, confiant-ne la formalització a Gaudí; una aposta amb una entrada monumental que constitueix un testimoni excepcional de la voluntat de representació de les elits barcelonines en el tombant del nou-cents.

La ruta transita després cap a les zones de foresta urbana del vessant nord, amb la font de Sant Salvador, al bell mig d’un espai de regust noucentista, inspirat en la jardineria àrab en el seu ús de l’aigua, i cap a Vallcarca, on a través de múltiples formes de creixement suburbà s’arriba a l’Escola Farigola, testimoni de l’ideal educatiu del noucentisme, i finalment al pont monumental de Vallcarca, un dels elements bastits per reteixir el territori, després de la unificació municipal de 1897. El recorregut dura tres hores, que els assistents coincideixen a dir que passen volant. Us hi convidem.

Jordi Ramos
(Àtics)

Joan Roca
MUHBA