La Guerra de Successió des de l’Hospital de la Santa Creu
Dibuix de l'Hospital de la Santa Creu, "Llibre que conté tot lo principi de l'Hospital Genereal de Santa Creu i de la casa de Convalescència". Arxiu Històric de la Santa Creu i Sant Pau (1614).
L’hospital de la Santa Creu va ser una de les institucions barcelonines que més va patir l’impacte ocasionat per la Guerra de Successió a Catalunya. Entre els anys 1705 i 1714, l’hospital va atendre una quantitat molt elevada de ferits per la guerra. D’una banda, els nombrosos militars dels exèrcits aliats que donaven suport a Carles III, de l’altra, la població civil, molt afectada en moments de setge, sense oblidar l’ingrés de nombrosos desplaçats d’arreu dels territoris de la Corona d’Aragó.
Sabem que en nou anys (setembre de 1705 – setembre de 1714), l’hospital va atendre a més de divuit mil ferits de l’exèrcit. A les sales Sant Roc, Sant Pere i Santa Maria, avui espais de treball de la Biblioteca de Catalunya, hi descansaren militars de totes les nacions implicades, i també d’ambdós bàndols. Els registres documentals ens mostren la presència de mariners, desertors, presoners, miquelets i voluntaris, a més de la tropa, que representà el gruix majoritari. Pel que fa a la població civil, si tenim en compte el nombre de llibres de registres, la quantitat de convalescents hagués pogut ser gairebé el doble.
Resseguir la documentació de l’hospital de la Santa Creu és observar indirectament la Guerra de Successió, sobretot a Barcelona. Els moments de setge –i cal tenir present que en aquesta guerra la ciutat en va patir tres– eren els episodis més intensos. Durant el setge de 1706, per exemple, un atac breu però molt intens, a l’hospital entraren soldats ferits que al cap de pocs dies tornaven a la primera línia de combat, on altra vegada queien ferits. Així mateix, podem observar una presència notable de la mobilització popular catalana (miquelets i voluntaris), que en l’acció de 1706 esdevingué fonamental per a la defensa de Barcelona. Un altre exemple el podríem situar a l’estiu de 1714, quan el duc de Berwick va endurir el setge i el bloqueig sobre la capital catalana, que va ser molt sever. En una Barcelona miserable i enrunada per les bombes, l’hospital va veure com el nombre de ferits dels mesos de juliol, agost i setembre es multiplicava per tres.
L’hospital de Santa Creu també es convertí en un espai vital com a hospital general de Barcelona, el principal port d’arribada dels reforços aliats. Entre 1705 i 1712, més de cinquanta mil soldats de l’Aliança de la Haia van arribar a Catalunya per fer la guerra, principalment a la Ciutat Comtal. Els estols angloholandesos, que podien ajuntar més de cent cinquanta naus, transportaven combatents d’arreu d’Europa que provenien dels ports meridionals d’Anglaterra, de Lisboa i Gibraltar; o tropes dels racons de l’Imperi romanogermànic, el ducat de Milà i Gènova, com a darrer port d’embarcament. Els trajectes marítims es prolongaven durant diverses setmanes i delmaven la salut d’uns soldats que de vegades patien unes condicions bastant precàries. En arribar a Barcelona, molts d’aquests homes havien d’acudir directament a l’hospital per restablir-se. El cas més paradigmàtic es produí el 28 de juny de 1712, quan, a primera hora, va arribar un contingent de sis mil militars. Després de desembarcar al moll, alguns soldats traslladats van morir-hi. En aquella mateixa jornada, més de cinc-cents militars foren ingressats a l’hospital de la Santa Creu.
Com a conseqüència d’aquest impacte, en termes quantitatius, al llarg del període 1705-1714 la institució va haver d’afrontar bona part de les despeses mitjançant la venda de patrimoni. Quan va acabar la guerra, l’hospital de la Santa Creu arrossegava un deute de divuit mil lliures, una quantitat força elevada si tenim en compte que, durant els anys de confrontació, ja s’havia venut béns per valor de setanta-cinc mil lliures.
Adrià Cases IbáñezHistoriador