Els museus i les persones amb alzheimer

Els museus són, des del seu origen, els guardians de la memòria col·lectiva. Els museus preserven la memòria, els coneixements i el patrimoni material que la humanitat ha anat desenvolupant al llarg del temps.

D’altra banda, es fa cada cop més evident la necessària adequació a nous públics i a noves demandes, com a part del desenvolupament de la seva responsabilitat social. És responsabilitat dels museus fer arribar a tothom els coneixements que custodien i desenvolupen, i fer-los arribar a tot tipus d’audiència sigui quina sigui la seva condició. I una de les audiències potencials que va en augment és la de les persones afectades per demències, especialment per la malaltia d’Alzheimer.

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es manifesta amb deteriorament cognitiu i trastorns conductuals. Malgrat que la causa és diferent en cada pacient, presenten símptomes similars, com ara pèrdua de la memòria immediata o d’altres capacitats mentals. Tot i que es considera que en l’actualitat a tot el món hi ha aproximadament uns quaranta milions de persones afectades per la malaltia, es creu que aquest nombre arribarà fins a cent milions el 2050.

I és confrontats a aquesta realitat, que els museus han de plantejar-se quina és la seva actuació respecte d’aquestes persones i de les seves famílies. No oblidem que aquests malalts requereixen una cura constant per part d’una altra persona i que, per tant, aquests cuidadors hi estan també implicats de manera ben directa.

Els museus, doncs, han de considerar els malalts d’Alzheimer i les seves famílies com a part dels seus públics i els programes dels centres s’han d’adaptar als seus requeriments específics. Com a constructe social, els museus han d’arribar a aquestes persones i treballar per i amb elles, i en la seva qualitat de guardians de la memòria han d’intentar ajudar-les a conservar la seva.

Fruit d’aquestes reflexions, la Fundació ACE – Institut Català de Neurociències Aplicades, el Museu Frederic Marès i el Museu d’Història de Barcelona han posat en marxa recentment un programa innovador (Estimul’Art), que compta amb poquíssims antecedents tant al nostre país com a l’estranger. Els projectes de referència amb què hem comptat han estat, en l’àmbit nacional, el que duu a terme el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), i en l’internacional, el que ha posat en marxa el MoMA (Museum of Modern Art de Nova York).

Amb aquests referents i la feina d’especialistes de les tres institucions implicades, s’ha dissenyat un projecte innovador que començarà amb una fase inicial de recull d’experiències, però que té voluntat de permanència, d’avaluació constant i de progrés, enriquit amb tot el conjunt d’inputs que es puguin evidenciar.

Aquest projecte s’adreça, doncs, a persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer en fases inicials, i consisteix en la realització d’activitats als museus esmentats. Per això, s’ha dissenyat un conjunt d’accions amb grups reduïts de malalts, que podran venir acompanyats per familiars o bé cuidadors. Les activitats es duran a terme als dos museus, bé al Frederic Marès o bé al d’Història de Barcelona, en un sistema d’alternança.

L’objectiu del programa consisteix a estimular les capacitats cognitives d’aquestes persones a través de l’art i de la memòria històrica, és a dir, intentar que les diferents peces o obres d’art que s’han triat els estimulin la memòria i les puguin recordar. Tenint en compte que les col·leccions dels dos museus on treballarem inclouen peces de molt diversa índole i procedència, es considera que es podrà estimular el desenvolupament dels records d’aquestes persones.

Un dels puntals d’aquest programa consistirà, i això ja no és tan usual en els projectes existents, en l’avaluació qualitativa del resultat d’aquestes activitats, és a dir, mirar d’establir si realment funcionen i tenen una repercussió, en l’aspecte cognitiu o en l’emocional. Per això es farà un estudi amb un grup de control i es programaran sessions d’introducció i de reforç a la Fundació ACE, realitzades pel seu personal expert.

Cal que els museus s’impliquin en el seu teixit social, que s’obrin a noves audiències, que conjuntament amb altres experts elaborin noves metodologies i noves activitats. És per tot això que el Museu d’Història de Barcelona s’ha implicat fortament en aquest projecte, un projecte d’història i d’art, un projecte de ciutat, un projecte de futur.

Antoni Gelonch
President del Cercle del Museu d’Història de Barcelona