Verbannung. Les diàspores europees i l’acollida a Barcelona, 1933-1945

L’adveniment del nazisme a Alemanya, el març de 1933, va desplaçar a l’Estat espanyol, i més concretament a Barcelona, un nombrós contingent de jueus alemanys, format per escriptors, periodistes, artistes censurats, botiguers, advocats, metges, dissidents polítics, aturats, homes i dones de totes les edats, principalment joves, amb motivacions i condicions diverses, que tan sols pretenien refer les seves vides en una República Espanyola que semblava el lloc ideal per començar de nou.

Malgrat el que pogués semblar, no ho van tenir gens fàcil. A finals d’abril, Salvador de Madariaga, ambaixador espanyol a França, va enviar un telegrama als cònsols destinats a les ciutats frontereres amb Alemanya recomanant el següent: «A fi d’evitar que els referits jueus que es trobin sense mitjans de treball es dirigeixin a Espanya, és convenient que vostès assenyalin les dificultats que trobaran per exercir els seus oficis al nostre país».

La voluntat decidida dels refugiats, afegida a la permissivitat del govern de la Generalitat envers els nouvinguts, va minimitzar les traves que es trobaren pel camí i va fer possible un degoteig constant cap a Barcelona. La ciutat, que suportava amb solvència els efectes de la crisi del 29, oferia un ventall d’oportunitats envejable, que va facilitar la consolidació d’una cada cop més nombrosa colònia de refugiats jueus. A més, per mitigar els efectes del desarrelament, els nouvinguts reberen l’ajuda d’una organització, l’Ezra, que es dedicà a donar suport als expatriats i facilitar-los la vida.

Verbannung és un projecte expositiu liderat per Mozaika, que compta amb el suport del MUHBA i de diverses entitats ciutadanes.

Manu ValentínHistoriador