Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985

«Primer van ser les imatges, després van ser les paraules, i després l’acció». Amb aquestes contundents paraules es presentava, el 31 de juliol passat, el projecte Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985, una instal·lació de 250 fotografies, de 17 fotògrafs, al Saló del Tinell.

El projecte Perifèries urbanes es va iniciar com un treball de recerca, amb la voluntat de recuperar la primera visió de la ciutat contemporània en expansió. La gran transformació de la postguerra a Barcelona va coincidir amb una eclosió fotogràfica. Va ser un creixement en unes condicions molt dures i sense democràcia, en el qual la paraula estava vetada. En aquest context, la imatge va ser la primera a construir la representació de la ciutat. L’empenta i sensibilitat d’una sèrie de fotògrafs que, amb la càmera a la mà, van recórrer la ciutat més enllà dels marges habituals, va ser decisiva per construir la imatge de la Barcelona sense nom. Més que una voluntat artística, hi havia una voluntat de coneixement i de presa de posició cívica. La fotografia com a espai de conquesta ciutadana. Després van venir els escriptors, l’actuació política, sindical i veïnal clandestina. Però la mirada dels fotògrafs va ser la primera. Aquestes imatges, tot i la seva importància en la història de la ciutat, van quedar oblidades als arxius, al marge del relat sobre la ciutat, en benefici d’una imatge oficial dominada pel centre urbà.

Amb el propòsit de rescatar la visió d’aquests pioners de la fotografia relacionada amb el creixement de la perifèria de la ciutat, es va iniciar un exhaustiu treball de recerca durant dos anys en diversos arxius de la ciutat: arxius de museus, col·leccions privades, entitats de barri… La investigació va permetre recuperar tota una sèrie de treballs de fotògrafs molt diversos que formen part de la instal·lació. Amb acompanyament de música gregoriana de Marcus Helianthus, la projecció es presenta com un recorregut visual per la Barcelona perifèrica des de la postguerra fins als primers anys de la democràcia. Es fa a través de quatre viatges pel que avui són les rondes de la ciutat –el Poblenou, el Besòs, Sant Andreu, Nou Barris, la Vall d’Hebron, el Carmel, el Llobregat, l’Hospitalet i Montjuïc, fins a tancar el cercle–, on van desfilant els diversos períodes històrics. Entre els fotògrafs hi ha alguns noms rellevants i altres de desconeguts, però tots igual d’importants en la construcció de la imatge de la ciutat: Pilar Aymerich, Juli Azcunce, Francesc Català-Roca, Ginés Cuesta, Pep Cunties, Pepe Encinas, J. M. Huertas Clavería, Manolo Laguillo, Jacques Léonard, Kim Manresa, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Custodia Moreno, Marta Povo, Pérez de Rozas, Humberto Rivas i Mariano Velasco.

És la història dels oblidats, d’aquells que no han format part de la història oficial i que ara s’incorporen a la memòria de Barcelona. També és l’oportunitat de veure fotografies de Barcelona, moltes d’elles inèdites, algunes positivades per primer cop, que amplien la mirada cap a la ciutat i resulten imprescindibles per construir la història de Barcelona. Constitueixen un important patrimoni fotogràfic recopilat amb la col·laboració i la complicitat dels seus autors, del qual les imatges presentades són només una part. En resum, un treball en procés cap a una nova mirada de la ciutat, que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Marta Delclòs
Comissària de la instal·lació