La xarxa internacional del MUHBA i la declaració de Barcelona sobre museus de ciutat
La City History Museums and Research Network of Europe, la xarxa de museus de ciutat i centres de recerca en historia urbana que el MUHBA impulsa des del 2010, ha celebrat la seva quarta reunió els dies 7 i 8 de novembre. Aquest any s’ha comptat amb la presencia dels museus d’Amsterdam, Basilea, Hamburg, Lisboa, Lio i Riga, amb el museu de Bruges com a entitat convidada, i els grups de recerca en historia urbana, patrimoni i tecnologies culturals del Centre for Urban History d’Anvers, el Międzynarodowe Centrum Kultury de Cracovia (ICC), l’Institute of Urban History d’Estocolm, el Centro per lo Studi di Roma i el Politecnico de Tori. Es tracta d’una xarxa de treball compartit, perquè com a institucions formals ja hi ha l’ICOM i les seves filials, com ara el CAMOC.
Les reunions de la xarxa son un fòrum de debat al voltant de qüestions que van des de la museologia –amb relació a les problemàtiques especifiques dels museus de ciutat– fins al patrimoni urbà, passant per la recerca en historia urbana, com a relat articulador, i els models de gestió. En aquesta trobada s’ha abordat el paper dels museus d’història de ciutat europeus com a agents en xarxa en la construcció d’Europa i en el perfilament de relats i patrimonis compartibles de les diferents ciutats. En aquest sentit, cal destacar la discussió i aprovació inicial de la Barcelona declaration on city museums, destinada a clarificar el paper dels museus de ciutat prop dels organismes oficials, especialment les institucions europees.
S’han abordat de nou les línies de treball obertes en la reunió passada, profunditzant en com estan influint les TIC en aquests museus. En reunions anteriors ja s’havien tractat les estratègies de digitalització d’elements patrimonials urbans i les seves utilitats en els àmbits científics i de difusió, i aquest any el debat es va centrar en que poden aportar les TIC a la construcció de les narratives urbanes i quin es el balanç de l’us d’aquesta eina en projectes mes amplis, com el del Park Güell, en el qual treballem plegats BSM i el MUHBA. S’han comentat també els projectes del nou espai de síntesi històrica de l’Amsterdam Museum, del museu virtual del MUHBA i del museu online de Tori, comptant amb les reflexions critiques sobre la relació entre relat històric i nous formats del Centre for Urban History d’Anvers. En el camp d’actuació sobre el patrimoni, el MUHBA ha presentat els estudis sobre edificis singulars i paisatge urbà a l’eix de Pere IV, desenvolupats pel màster compartit amb la UAB.
La representació de l’explosió urbana de les dècades següents a la Segona Guerra Mundial en els museus d’història de ciutat ha estat un altre eix de la trobada. Els actuals projectes de diferents museus basats en treballs o fons fotogràfics, com els del MUHBA o el Wien Museum, i els treballs participatius sobre la imatge de la perifèria impulsats pels museus d’Hamburg i Copenhaguen han permès comparar i posar en perspectiva aquesta qüestió.
Com en cada reunió, s’ha dedicat un temps a l’intercanvi de projectes, com ara l’alimentació de la ciutat medieval i moderna o be el futbol, la identitat urbana i nacional i l’Europa del segle xx, i també als tallers de treball. Així, el dia abans de les sessions es va aprofitar per fer una reunió sectorial de la xarxa, sobre ≪Cultural Heritage, tourism and city branding≫. Així mateix, s’ha parlat de les possibilitats de formació que brinden l’ICC de Cracòvia i el MUHBA, del proper congres de la xarxa sobre patrimoni històric i paisatge urbà a Roma, la primavera de 2014, i de la convocatòria de la European Association of Urban History a Lisboa, el setembre vinent.
Cristina Bobillo
Coordinadora tècnica de la Xarxa