La bandera de Santa Eulàlia i el procés de la seva restauració

Bandera de Santa Eulàlia. © MUHBA (autor: Pep Parer)

La Bandera de Santa Eulàlia és una de les peces més emblemàtiques de la col·lecció del MUHBA, en tant que es tracta d’un dels símbols majors de Barcelona. Va ser presentada com a «peça del Museu» al Butlletí número 26, corresponent al segon quadrimestre de 2012. Aleshores anunciàvem el desplegament d’una intervenció multidisciplinària que havia de tenir com a objectiu garantir-ne la conservació.

Aquesta intervenció ja ha culminat i des del mes de setembre passat la bandera de santa Eulàlia és exposada al Born Centre Cultural i llueix com a peça destacada de l’exposició temporal Fins a aconseguirho! El setge de 1714.

Els reptes assolits arran d’aquesta intervenció també han estat objecte d’un seminari amb els especialistes que hi han participat, celebrat el 28 de novembre al MUHBA.

La bandera és de seda, teixida com a tafetà, amb fils tenyits prèviament de color carmesí, i la pintura és feta amb oli de llinosa per tal de generar una capa molt fina i plàstica que s’adaptés al moviment de la tela. Els motius grotescos que l’emmarquen s’han fet amb pa de plata, amb una corla o vernís que els proporcionava un to daurat.

Es devia fer malbé a causa de l’ús i a partir d’aquell moment esdevingué inservible, però amb la figura de la santa prou intacta, es devia desar curosament. Així va arribar fins al segle XIX, quan es va procurar recuperar-la adherint-la a un suport de fusta per exhibir-la com si fos un quadre. Malauradament, aquest tractament va acabar generant noves alteracions i, passats els anys, la tela estava completament rígida i trencadissa, la superfície era plena d’ondulacions i la policromia havia acumulat retocs i capes de vernissos que impedien exposar-la dignament.

El projecte de recuperació emprès pel MUHBA, a partir d’un treball interdisciplinari que ha resultat molt fluid malgrat la seva complexitat, ha permès assolir resultats molt satisfactoris.

El projecte ha donat llum sobre molts aspectes desconeguts fins ara. Així, s’ha pogut determinar que la bandera està pintada per les dues cares, de manera que la pintura a l’oli ha encapsulat la seda i l’ha preservada de la llum i la humitat ambientals. També s’ha descobert, a través de la radiografia, un penediment de l’artista, que havia pintat primer un rostre més inclinat. D’altra banda, s’ha comprovat que la pel·lícula pictòrica ha suportat bé el pas dels anys sota les capes de vernissos, tot i que està clivellada i molt erosionada. Entre els aspectes negatius per a la conservació cal destacar que la rigidesa de la cola que uneix la roba a la fusta, així com els fixatius i vernissos aplicats a la superfície, han impedit que la tela pugui acompanyar els moviments naturals de la fusta, la qual cosa ha provocat arrugues i estrips.

Quant al tractament, la decisió més complexa de prendre ha estat, precisament, la de separar o no la bandera del suport de fusta. L’eliminació l’hauria alliberat de tensions no desitjades i hauria permès recuperar les qualitats d’ensenya i l’aspecte propi d’un teixit. Però s’ha descartat perquè exigia l’aportació d’excessiva humitat, un dels principals agents de deteriorament de la seda.

Totes les intervencions han anat precedides de proves per avaluar tant la resposta dels materials originals com la dels productes proposats. S’ha fet la neteja aquosa dels materials dipositats al llarg del temps sobre la superfície, l’eliminació de vernissos, la correcció de les deformacions, la reactivació de l’adhesiu antic i la fixació puntual. En tot moment s’ha evitat humitejar la seda mitjançant l’aplicació dels productes en forma de gel o bé interposant una membrana de teixit que impedia el pas de l’aigua. I és així com s’ha aconseguit recuperar l’obra per al gaudi de tothom, després d’una feina intensa i compromesa duta a terme des del Museu d’Història de Barcelona.

Josep Bracons ClapésLídia Font PagèsMUHBA