Barcelona i l’Havana. Vint anys compartint coneixements al voltant de la ciutat
L’Havana és la ciutat més poblada del Carib, amb 2,2 milions d’habitants i una àrea metropolitana de 750 quilòmetres quadrats que inclou 15 municipis, des de La Habana Vieja, que concentra el centre històric de la ciutat, a la gran perifèria. La zona central de l’Havana, que el 1982 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, s’ha beneficiat de la tasca de l’Oficina del Historiador de la Ciudad (OHCH), un organisme creat el 1938, artífex de la restauració de l’Havana colonial. Al capdavant d’aquesta institució hi ha el doctor Eusebio Leal, que coincidint amb el primer centenari de la independència de l’illa, va pronunciar el pregó inaugural de les festes de la Mercè de 1998.
Com a resposta a l’estreta relació històrica entre Cuba i Catalunya, i l’Havana i Barcelona, a l’any 1993 es va signar l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona i els 15 municipis que formen l’Havana, per part de l’alcalde Maragall i del senyor Pedro Chávez, president de l’Assemblea Popular de la capital cubana d’aquella època. Després d’una dècada de relacions, projectes i col·laboracions puntuals, l’any 2002 Barcelona comença a treballar amb l’Oficina del Historiador. Fruit d’aquesta relació, el 2006 se signa el primer acord amb l’OHCH per a la rehabilitació del carrer Barcelona, que es va executar fins al 2010. Amb aquest projecte, la relació de col·laboració entre Barcelona i l’Havana adquireix maduresa i estableix lligams tècnics forts. Barcelona sempre ha cercat compartir els coneixements i les experiències de gestió urbana en les seves activitats de cooperació amb altres ciutats. En aquest tipus de processos, horitzontals i amb aprenentatges mutus, és on la instal·lació de capacitats tècniques, principal objectiu de la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, és més intensa.
Amb l’aprovació del nou pla director de Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona (2013-2016) es renova el compromís de col·laboració amb l’Havana, amb el reconeixement de ciutat prioritària. Un dels primers fruits d’aquesta nova etapa és la implicació del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) en el projecte Ponts culturals. Desenvolupament de la proposta museogràfica de la sala d’arquitectura i urbanisme del palau Segundo Cabo.
El palau Segundo Cabo és l’edifici més emblemàtic del barroc cubà, ubicat a l’estratègica plaça d’Armes, espai fundacional de l’Havana. El palau va ser construït el segle XVIII per un arquitecte espanyol, Antonio Fernández de Trebejos, per albergar la Real Hacienda. Posteriorment, ha estat la seu del Senat, de les acadèmies de la Història i Nacional d’Arts i Lletres, del Consell Nacional de Cultura i finalment de l’Institut Cubà del Llibre. És, per tant, totalment coherent que la definició dels nous usos del palau es concreti en el marc del projecte Rescat Patrimonial i Desenvolupament Cultural a l’Havana, una iniciativa de cooperació multilateral entre la Unió Europea, la UNESCO i l’OHCH, que té com a finalitat la restauració i adequació de l’edifici per acollir el Centre d’Interpretació de les Relacions Culturals Cuba-Europa.
Per petició expressa de l’Havana, Barcelona s’afegeix a aquesta iniciativa, i focalitza la seva participació en la sala d’arquitectura i urbanisme del museu. El projecte té com a objectiu el disseny i el desenvolupament de la proposta museogràfica del Segundo Cabo, per mitjà d’un procés de transferència de coneixement i de creació de vincles estratègics en l’àmbit cultural. El MUHBA assessorarà i construirà juntament amb l’OHCH el contingut i la producció de l’interiorisme de la sala, així com la seva programació cultural, garantint i consolidant, d’aquesta manera, la continuïtat del vincle indeleble entre les dues ciutats.
Joaquim Llimona i Balcells
Director de Relacions Internacionals i Cooperació Ajuntament de Barcelona