L’enginy de postguerra. ‘Autoscooters’, ‘Motocarros’ i ‘Sabatilles’
L’any 1953 l’empresa Autonacional de Barcelona va presentar a la Fira de Mostres un curiós i petit automòbil que es posaria a la venda immediatament. Era el primer Biscúter, el microcotxe que va arribar a tenir una producció més elevada i assolir el nivell més alt de vendes al conjunt de l’Estat espanyol a la dècada dels cinquanta. Altres empreses de l’aleshores molt limitat sector de l’automoció, que produïen vehicles industrials (és el cas de Maquitrans) o motocicletes, així com tallers mecànics tècnicament solvents però sense una estructura industrial potent i emprenedors amb ganes d’intentar noves iniciatives, també es van aventurar en aquesta línia.
Cap d’aquestes empreses, tanmateix, va arribar al volum i l’èxit relatiu del Biscúter, i ni tan sols Autonacional no va arribar mai a disposar d’uns recursos financers i industrials comparables als que es van mobilitzar per posar en marxa Seat. A més, l’aparició el 1957 del primer vehicle realment popular de l’Estat espanyol, el famós 600 de la Seat, va arrasar en el segment de mercat que podia estar interessat a adquirir un microcotxe, de tal manera que la producció es va aturar pocs anys després.
En certa manera, doncs, la producció d’aquesta mena de vehicles a Barcelona i el seu districte industrial d’automoció es presenta com un fenomen perfectament delimitat en el temps. Hi va haver una «finestra d’oportunitat» i s’intentà aprofitar-la, si bé amb èxit limitat: la història no és un camí inevitablement unívoc i una de les qüestions més interessants és estudiar la pluralitat de trajectòries. Si Seat triomfà i els microcotxes no, això no treu que totes aquestes iniciatives reforcessin el potencial del districte industrial barceloní del metall, cabdal per a la consolidació definitiva de la segona revolució industrial, en marxa des de mig segle abans i retardada per la guerra.
L’exposició que prepara el MUHBA a la fàbrica Fabra i Coats de cara al desembre proposa un relat històric partint de dos fils argumentals que permeten definir les coordenades del fenomen. En primer lloc, l’enginy de postguerra i els microcotxes dins de la seqüència històrica del sector industrial de l’automoció a Barcelona, per valorar l’impacte i el valor d’aquestes experiències en la producció de microcotxes, denominats de maneres tan diverses com autoscooters (per ser una espècie de punt intermedi entre moto i cotxe), motocarros (quan es tracta de les versions destinades al transport, una mena de microfurgonetes) o sabatilles (el model de Biscúter que per la seva forma recordava el calçat d’estar per casa, simple i barat). En segon lloc, es fixa en la posició de les iniciatives de Barcelona en el context europeu, on en aquests mateixos anys es produïren processos comparables, amb vehicles com el singular Issetta (un microcotxe italià conegut popularment com a cotxe ou i que a Alemanya produïa BMW), que van arribar a obtenir un cert èxit.
L’exposició, de petit format, mostrarà una magnífica sèrie de microcotxes fabricats a Barcelona provinents de la col·lecció particular de Claudi Roca, així com objectes procedents de les col·leccions del MUHBA i d’altres museus i col·leccions privades. Tot el conjunt, articulat en una rigorosa i atractiva presentació històrica, constitueix un testimoni excepcional d’una societat que havia de tirar endavant en condicions encara molt pitjors que les actuals i que malgrat tot va temptejar totes les vies possibles de modernització, per superar els obstacles polítics, administratius i culturals que imposava la dictadura franquista.
Albert Cubeles Bonet
Historiador i coordinador del projecte