La industriosa Barcelona dels segles XVIII i XIX vista pels forasters

Un dels elements que configuren la concepció d’una ciutat com a metròpolis contemporània és la capacitat d’instituir-se com a centre generador de mirades. La manera com la ciutat ha estat vista (com ha estat relatada i des de quins punts de vista ha estat mirada) pels ulls forans que la visiten, és sempre una font inesgotable de coneixement sobre la pròpia ciutat des d’uns vessants que sempre estan relacionats, a un nivell primari, amb l’aspecte que presenta i la gent que l’habita, i en un segon nivell, de més calat, amb la percepció del seu creixement i de les formes que té de representar-se.

En el marc de l’exposició Indianes,1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial, el Centre de Recerca i Debat del MUHBA presentarà al final de juny el seminari La Barcelona industriosa vista pels forasters, segles XVIII i XIX.

Aquests segles són, d’una banda, un temps en què agafen empenta els llibres de mirades foranes, sobretot a partir de la primera popularització del viatge com a font de coneixement i d’experiència a través de la visita passavolant. A més, són els segles en què Barcelona inicia el camí cap a la modernitat, i se situa en el món com a metròpolis europea.

Una vegada acabada la inestabilitat política que va patir el país durant el primer terç del segle XVIII, emergeixen en gran nombre els relats dels viatgers, molts d’ells anglesos, que ens parlen dels costums i les maneres de fer dels barcelonins. El creixement del Principat havia despertat l’interès dels habitants de les ciutats llunyanes i els viatgers s’esforçaren a descriure amb força detall les realitats que trobaven. Així, ens descriuen les indústries d’indianes que s’han establert a la ciutat, el port, les fortificacions, el creixement urbà en general i les seves contradiccions.

A partir del segle XIX els relats es transformen: emergeix el viatger romàntic enfront de l’il·lustrat i els paisatges es converteixen en subjectes literaris de gran bellesa lírica. Al final del mateix segle, amb l’aparició de la modernitat, sorgeix en relats literaris la concreció d’una nova relació, canviant, dinàmica i conflictiva, entre el món urbà i l’entorn natural.

Al llarg del temps, doncs, les motivacions i els objectius dels viatgers han canviat, i també la manera d’expressar-se en els seus escrits.

Aquest seminari ens permetrà conèixer la percepció que s’obté de Barcelona a través dels relats dels viatgers que la visitaven. Abastarà l’espai geogràfic i la manera d’organitzar la ciutat i de viure-hi dels seus habitants, però també el substrat que ha generat cada mirada i l’anàlisi de com i per què la ciutat és percebuda com és percebuda; tot plegat resulta de gran importància per a l’estudi i la reflexió del paper representatiu de Barcelona en un període tan important de la seva història.

Per tant, aquesta aproximació a la visió sobre la Barcelona descrita pels visitants ha de ser construïda tant des de l’anàlisi històrica i geogràfica i la crítica de fonts (el document com a font històrica) com des de l’anàlisi literària (el text literari com a tal, el seu context i el metallenguatge). És des d’aquesta perspectiva que els lligams entre literatura i història esdevenen del tot necessaris.

Elisenda Curià
Xavier Cazeneuve