La bandera de Santa Eulàlia
Bandera de santa Eulàlia. © MUHBA
Pintada a l’oli sobre seda, ens trobem amb una representació de santa Eulàlia, la màrtir barcelonina i patrona de la ciutat. Una noia jove, vista de cos sencer, que amb la mà esquerra aguanta una creu en aspa i a la dreta porta un llibre tancat i la palma, atribut dels màrtirs cristians. Va vestida a la manera clàssica, amb mantell i túnica.
El cromatisme original de la peça es troba molt alterat i notòriament enfosquit. En un moment donat va ser adherida a un suport de fusta, amb la intenció de donar-li major rigidesa i consistència. Però les anàlisis estratigràfiques efectuades mostren que està pintada per ambdues cares.
Es tracta de la bandera de santa Eulàlia. Però, quina bandera de santa Eulàlia? La bandera de Santa Eulàlia era, històricament, un dels símbols majors de Barcelona. En temps de pau acompanyava la representació del govern municipal durant la processó de Corpus, que tradicionalment era la gran desfilada de les forces vives de la ciutat. En temps de conflicte esdevenia l’ensenya de guerra de Barcelona. Després del crit de «Via Fora!», encapçalava la desfilada de la host barcelonina contra els enemics de la ciutat.
De fet, hi havia dues banderes de santa Eulàlia: la militar, la que entrava en combat, i la religiosa, la de la processó de Corpus. La peça del MUHBA seria aquesta última, atès que hi ha fonts que indiquen que la bandera militar fou lliurada al duc de Berwick arran de la capitulació de la ciutat el 1714.
La bandera de santa Eulàlia es va fer i refer diverses vegades, cosa del tot lògica tractant-se d’un objecte delicat i que tenia un ús bastant intens. Duran i Sanpere documenta que el 1581 els pintors Antoni Toreno i Benet Sanxes Galindo es comprometeren a pintar una imatge de santa Eulàlia per a la bandera de la processó del Corpus. Una anotació de l’any 1623 registra també un pagament al pintor Francesc Jornet, pel mateix motiu. I encara més: el 1644 i el 1699 el govern municipal disposava que es refessin totes les banderes processionals.
Atès que, com s’acaba de veure, hi ha documentats dos encàrrecs successius, els anys 1581 i 1623, hi ha dubtes sobre si cal atribuir aquesta peça als artistes que van rebre la comanda el 1581, Benet Sanxes Galindo i Antoni Toreno, o bé al que va rebre l’encàrrec el 1623, Francesc Jornet.
Al final del segle XIX aquesta peça es conservava a la Casa de la Ciutat. Aleshores era generalment reconeguda i gairebé venerada com «la bandera de les nostres llibertats».
El 1942 va passar a l’Institut Municipal d’Història i actualment es troba al Centre de Conservació i Restauració del MUHBA. Atesa la significació de l’obra i el seu delicat estat de conservació, el servei de restauració del Museu planteja una intervenció multidisciplinària que tindrà per objectiu estabilitzar el deteriorament del teixit de seda, garantir l’adhesió de la capa pictòrica al suport tèxtil i millorar la presentació d’aquesta obra emblemàtica.
Josep Bracons ClapésMUHBA
BANDERA DE SANTA EULÀLIACronologia: entre 1581 i 1623.Materials i tècnica: pintura a l’oli sobre seda, adherida a un suport de fusta.Dimensions: 168,5 x 101 cm (amb marc).Procedència: Casa de la Ciutat.Número d’inventari MUHBA: MHCB 246.