La Porta de Mar i les Termes Portuàries: un nou espai patrimonial
En la rehabilitació de la finca número 7 i 9 del carrer Regomir s’ha alliberat un important tram de muralla romana que incorpora una de les torres circulars que flanquejaven la porta d’entrada a la ciutat per la banda de mar. En la presentació d’aquest nou espai patrimonial s’aborda sobre tot la muralla i la porta decumana oriental o porta de mar, la importància del comerç en època romana i la configuració de Barcino pel costat de la costa. La presència de les termes portuàries suburbanes i d’espais de magatzems referma el paper comercial de la colònia, on el port era un element clau de l’economia.
Barcino es va bastir en un indret estratègic, molt a prop del mar; aleshores, tan sols uns 150 metres separaven de l’aigua la muralla que envoltava la ciutat. Va tenir un port molt actiu des de la seva fundació, com indica l’exportació a gran escala del vi laietà el segle I d C. A més, les troballes arqueològiques mostren que hi havia moviment de mercaderies procedents de tota la Mediterrània. Els estudis han permès identificar una gran quantitat i varietat d’àmfores, amb una circulació important els segles II i III, que puja exponencialment el segle IV, i que assoleix el moment de màxima esplendor els segles VI-VII. El segle IV, quan moltes ciutats romanes i les seves elits urbanes estan en plena decadència, Barcino és una ciutat emergent. Però no serà fins al període visigot que la ciutat tardoantiga consolidarà les seves funcions i tindrà un paper important com a seu episcopal i sede regia.
El nou espai patrimonial inclou tres àmfores trobades a la ciutat i dos elements arquitectònics del pòrtic d’entrada a la ciutat romana que van ser recuperats durant els enderrocs del segle XIX i conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Un dibuix de B. Hernández Sanahuja mostra l’enderroc, l’any 1862, d’una torre circular i unes estructures porticades amb els elements ara incorporats a l’espai de Regomir.
El visitant també tindrà l’ocasió de conèixer com es va transformar la muralla a l’època medieval i com de mica en mica les cases de les famílies nobles acaben incorporant les torres defensives de la muralla romana als espais privats de residència. És el cas del Palau Marc, que es conserva i forma part de l’edifici del Pati Llimona. El segle XI, les portes de la ciutat es van convertir en veritables castells urbans, residències fortificades controlades pels vescomtes i el bisbe. El Castrum Regumirum (Castell de Regomir) es trobava sota dependència episcopal.
Amb el pas del temps i amb el creixement urbà, la muralla romana desapareix de la imatge de la ciutat fins que se’n perd la memòria, tot i que es conserva amagada per les construccions posteriors, que la van utilitzar com a paret mitgera.
La voluntat de monumentalitzar el nucli històric al llarg del segle XX i XXI, amb l’enderroc i la remodelació d’edificis per deixar visible la muralla romana es manifesta ara en aquest nou entorn patrimonial, que ajuda a completar el discurs expositiu sobre la ciutat antiga del subsòl arqueològic de plaça del Rei del MUHBA. El Temple d’August, amb un discurs que gira al voltant de l’urbanisme i el poder polític i religiós; la Via Sepulcral de la plaça Vila de Madrid, que ofereix una visió del territori i del món funerari, i la domus romana del carrer de Sant Honorat, on es pot mostrar l’arquitectura domèstica, acaben de conformar el panorama sobre la Barcino romana.
Julia Beltrán de Heredia Bercero
MUHBA