Crònica del museu des del Monestir de Pedralbes
Intervenció institucional del Museu davant la comunitat clarissa i la corporació municipal amb motiu de la visita anual d’aquesta última al Monestir de Pedralbes, el 13 de febrer de 2012 (extracte).
El Monestir és testimoni d’un moment històric en què creativitat i coneixement van permetre fer un salt en la cultura baixmedieval. Així queda de manifest en la presentació de la innovació gòtica a Barcelona a l’exposició Murals sota la lupa, dedicada a les pintures de Ferrer Bassa a la capella de Sant Miquel, inaugurada el passat mes de juliol.
La Barcelona gòtica irradia, la ciutat se situa de manera duradora en la xarxa de centres mediterranis i la capital afaiçona i rellança el país sencer. Heus aquí un vincle estable entre ciutat i país, un impuls reiterat des de temps medievals fins als nostres dies. Les pintures de Pedralbes marquen l’inici d’una llarga trajectòria pictòrica, primer urbana i després art nacional, de Ferrer Bassa a Jaume Huguet i altres. Però l’exposició no marca un final: els Amics del Monestir de Pedralbes es posen al davant de la iniciativa cívica per aconseguir fons destinats a restaurar les pintures.
En la mateixa línia d’actuació cal situar les recerques sobre els finestrals publicades a Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració, que vam presentar el passat 31 de maig. De la pasta de vidre a la iconografia, els vitralls mostren un recorregut històric molt més complex del que es coneixia, amb inesperades aportacions en els segles intermedis entre el gòtic el neogòtic.
I hores d’ara també coneixem millor la vida dins del monestir, arran de les excavacions arqueològiques d’un abocador dels segles XVI a XIX, supervisades pel Servei d’Arqueologia, amb motiu de les importants obres dutes a terme per l’Àrea d’Urbanisme a l’espai anomenat les Claraboies. Unes obres que han propiciat un interessant debat sobre criteris de restauració, amb vista a trobar el punt just entre la idealització formal i el respecte als diferents pòsits històrics.
Però el monestir no s’esgota en la pintura, els vitralls i l’arquitectura. Enguany s’ha completat l’estudi musicològic dels cantorals i hem consolidat el paper del Monestir com una de les seus en l’audició de patrimonis musicals vinculats a Barcelona, gràcies al treball conjunt entre el Museu i el teixit cultural de la ciutat.
Hem passat així del patrimoni i de la història a parlar de l’apropiació cultural d’un monestir obert a tothom. No tan sols a través del programa La bellesa cura, destinat a la gent gran i als joves en risc d’exclusió, sinó també amb apostes per als més petits. La setmana blanca de 2011 fou l’ocasió perquè nens i nenes de les escoles de Ciutat Vella, molts d’ells nous catalans, passessin uns dies al Monestir, interrogant-se sobre el que veien i experimentaven. Després va venir el taller infantil sobre els animals i les plantes a les pintures de Ferrer Bassa.
El MUHBA, que ha de ser mirall i eco de Barcelona, té així en el Monestir un espai d’encontre com més va, més central. A la tardor, els Amics de Fabra i Coats, que han creat una gran col·lecció patrimonial a l’antiga fàbrica i que amb la seva tasca voluntària al Museu donen forma a un nou sistema de gestió cultural amb participació social, van demanar per trobar-se a Pedralbes. Fabra i Coats, una fàbrica que era un mode de vida, i el Monestir, que ho és fa set segles, convergien així en el diàleg entre diferents relats de ciutat.
D’aquesta manera, per les vies de la recerca, de la recuperació patrimonial i de la solidaritat cultural, mirem de substanciar des del Museu el vincle d’origen medieval entre el Reial Monestir i la Corporació Municipal.
Joan Roca i Albert
Director del MUHBA