Col·leccionar la ciutat contemporània, un repte europeu
La construcció de la col·lecció contemporània del MUHBA avança decididament en diversos fronts i a mesura que es perfila va generant nous reptes compartits amb la resta de museus de ciutat europeus.
Recentment s’ha produït la incorporació de noves peces, força significatives, amb aportacions generades per diverses intervencions de l’Ajuntament, pel mecenatge empresarial o per la iniciativa privada. S’ha posat en marxa –i ja comença a configurar unes bases prou sòlides– la reflexió conceptual al voltant del projecte MUHBA Oliva Artés.
S’està preparant també una exposició i un seguit d’accions per fomentar la participació ciutadana en la formació de la col·lecció contemporània i per involucrar en el projecte el conjunt de la ciutadania. A més, es treballa activament per donar a aquest projecte una dimensió europea que d’alguna manera reflecteixi el lideratge de Barcelona en l’àmbit euromediterrani i que alhora serveixi per projectar enfora les bones experiències de la nostra ciutat en relació amb el patrimoni.
El MUHBA lidera la Xarxa Europea de Museus de Ciutat. Escrivim aquestes ratlles a mitjan setembre, des de Copenhaguen, on la Xarxa celebra una trobada preparatòria de la reunió anual que tindrà lloc a Barcelona al començament de novembre. És una xarxa activa que en aquesta trobada de Copenhagen debat les experiències dels diversos museus que la integren en relació amb la formació de les respectives col·leccions contemporànies. Les experiències es confronten, però d’aquesta confrontació sorgeixen idees i una visió panoràmica força enriquidora.
El Museu de Copenhaguen mateix, com també el Kreuzberg Museum de Berlín, ha focalitzat l’activitat recent al voltant de la renovació de les ciutats gracies a la població nouvinguda, un tema que també és indestriable de la història contemporània i no contemporània de la nostra ciutat. Els dos museus esmentats, mitjançant projectes plasmats en sengles exposicions temporals, han explicat com els migrants esdevenen ciutadans, com contribueixen al creixement de les ciutats d’arribada i com, alhora, participen de la seva transformació. És el que reflectia, també, una exposició recent del Museu d’Amsterdam que documentava l’evolució de les botigues de barri en aquella ciutat: de la fleca o la botiga de queviures tradicional al supermercat i d’aquest als equivalents, entre nosaltres, del basar dels xinesos o la botiga que mai no tanca regentada per un pakistanès.1
És cert que aquestes experiències tendeixen, a vegades, cap a l’etnografia urbana o cap a uns treballs de camp i uns estudis de cas que se situen en la perifèria del que seria un discurs històric i una anàlisi dels conflictes. Però precisament el fet de poder-ho constatar i reflexionar-hi conjuntament ajuda a anar perfilant el camí que el MUHBA cerca per la construcció de la seva col·lecció contemporània i per a la representació del que ha estat la ciutat de l’era industrial i postindustrial.
Una de les coses que singularitzen més el model MUHBA en aquest context europeu és el treball amb una perspectiva de llarga durada. Quan el MUHBA es planteja la qüestió de la contemporaneïtat ho fa sobre la base del concepte d’història contemporània, es a dir, la que abasta el període que comença amb la crisi de l’Antic Règim i l’abolició de vell sistema feudal i arriba fins al present: més de dos segles, amb la industrialització i tot el que representa com a principal fil conductor. Altres museus europeus entenen la contemporaneïtat amb un abast més limitat, a la manera dels museus d’art contemporani, i per tant centren les perspectives i les col·leccions en les últimes dècades, no més enllà de la Segona Guerra Mundial. Una constatació compartida per tots els museus que opten per aquesta lectura «curta» de la contemporaneïtat és precisament la manca de perspectiva històrica, cosa que vol dir incertesa sobre el valor i la representativitat futura dels objectes adquirits.
Aquests objectes, d’altra banda, arriben a resultar atípics si es té al cap la concepció més tradicional i acadèmica del que hauria de ser un objecte de museu. Les aportacions a aquestes jornades de Copenhaguen que han fet els museus de Ljubljana i de Luxemburg han incidit amb un èmfasi especial en aquestes qüestions. El darrer dels esmentats, per exemple, s’ha esforçat per testimoniar l’existència de la pobresa i la indigència enmig d’una societat que es creu rica i exempta de problemes socials. També ho han plantejat des del Museu d’Amsterdam (que va recollir una mostra significativa dels objectes que la gent va deixar al carrer com a homenatge a Pim Fortuyn arran del seu assassinat) o des del mateix Museu de Copenhaguen, que prepara una exposició al voltant de les escombraries, en un doble sentit: com a residu i reflex fidel de la vida quotidiana de la ciutat, i alhora com a qüestió que afecta el conjunt de la comunitat per tota la problemàtica que comporta el tractament i el reciclatge de les tones i tones d’escombraries que una ciutat genera diàriament.
És cert que en el debat que ha seguit a aquestes exposicions s’ha plantejat dubtes al voltant de la patrimonialització d’aquests objectes, com també de la pèrdua gradual del seu valor representatiu si no es documenta molt bé tota la informació i la memòria que porten associades i que els donen valor representatiu a l’hora posar-los en context. El Museu de Riga (un museu amb 500.000 objectes registrats classificats en 77 col•leccions!) ha focalitzat aquesta problemàtica amb l’explicació d’alguns casos concrets. Semblantment, des del Museu de Viena (un museu que presenta paral·lelismes significatius amb el MUHBA atès que gestiona fins a deu centres) s’ha qüestionat fins a quin punt les crides a la participació de la ciutadania per a la formació de les col·leccions del museu poden arribar a ser un factor de distorsió o fins i tot de negació de la perspectiva històrica i d’un discurs historiogràfic coherent.
En qualsevol cas, més enllà de les problemàtiques que suscita la tipologia dels objectes, una preocupació compartida per la majoria dels museus de ciutats integrants d’aquesta xarxa europea encapçalada pel MUHBA és la de trobar vies per fomentar la participació i implicar la ciutadania en el museu de la seva ciutat. Les tradicionals crides a la donació d’objectes conflueixen més recentment amb l’aprofitament de les possibilitats de participació i de cooperació que ofereix la tecnologia 2.0. En aquest sentit, el museu amfitrió de les jornades ha presentat un projecte anomenat El Mur, ja en funcionament, que té múltiples objectius. Es tracta d’un gran plafó interactiu que anirà itinerant per diverses places i espais públics de la ciutat. La presència d’aquest gran plafó permet cridar l’atenció sobre les iniciatives relacionades amb el patrimoni associades a la construcció d’infraestructures com també portar el museu al carrer, projectant una perspectiva històrica de la ciutat que els ciutadans poden contribuir a elaborar, aportant-hi imatges que reflecteixin la seva relació personal amb la ciutat on viuen, les quals acabaran configurant un gran mosaic, present al web, sobre el Copenhaguen actual.
El coneixement i la valoració d’aquestes crides a la participació ciutadana revesteix especial interès en aquest moment pel MUHBA, atès que és a punt de posar en marxa una iniciativa de gran abast per sensibilitzar els ciutadans de Barcelona envers la formació de la col·lecció contemporània. El mes de novembre vinent s’obrirà l’exposició MUHBA Contemporani. Fem col·lecció, que explicarà els plantejaments de partida de la col·lecció contemporània i anirà associada a una sèrie d’accions participatives.
Construir una col·lecció per a un museu és un procés complex, en el qual cal tenir en compte les especificitats del museu, les col·leccions històriques així com la dimensió de centre de coneixement i de servei públic alhora. El paper del MUHBA en la Xarxa Europea de Museus de Ciutat li dóna una dimensió europea i avala un procés que, amb la participació dels ciutadans de Barcelona, culminarà amb l’obertura de MUHBA Oliva Artés, el centre que ha de construir la mirada històrica sobre la ciutat i la metròpoli contemporània.
Josep Bracons
MUHBA