El vitrall de la crucifixió

Observant-ne la forma, podem descriure la peça com un vitrall quadrangular. Però si parem atenció al color, veurem que el blau predomina i crea el cel que fa de fons a l'escena de la crucifixió, dibuixant una forma lobulada de sis pètals. Alguns dels extrems del lòbul estan retallats: el superior, que escapça la cartel·la on llegim “INRI”, i l'inferior, que ens priva de saber on està clavada la creu. Així, si completem mentalment la flor i la separem del fons, podem resseguir tot de peces de color groc, amb dibuixos bàsicament lineals, que no segueixen cap ritme coherent. A l'extrem superior dret, un petit fragment de vidre blau clar trenca l'hegemonia groga.

Aquesta peça de vitrall és feta poc després d'acabar l'església del Monestir de Pedralbes. Tot i no estar actualment a l'església, podem afirmar que és feta pel mateix mestre vitraller que la resta de vitralls gòtics que s'hi conserven. Sabem que són d’aquell moment i que són fets a la Mediterrània –molt probablement no gaire lluny del monestir– pels elements químics que els conformen: una senzilla barreja de sal sòdica, calç i sorra, a la qual afegiren algun pigment per obtenir vidres de colors. Als vitralls del centre i nord d'Europa, en lloc de sodi s'hi posava potassi que extreien de les cendres de faig. Anys més tard, en adonar-se de la major qualitat i resistència que oferia el vidre sòdic, modificarien la composició i seguirien la tecnologia que molts anys abans havien desenvolupat els romans.

Aquesta és una dada més de les múltiples que hem pogut extreure després de més de deu anys d'un laboriós procés de restauració. Més habituats a tractar vidre recuperat en intervencions arqueològiques de subsòl (peces d'ús quotidià amb forma), vam assumir el repte amb una certa recança.

L'experiència ha demostrat, però, que l'aplicació d'un mètode basat en l'estudi previ del material i el coneixement de les causes de les seves alteracions –com a pas previ per determinar la intervenció de restauració– és aplicable a qualsevol material, siguin quins siguin la seva forma i el seu context.

Aquests i altres aspectes desenvolupats durant la restauració dels vitralls del monestir es tractaran durant les jornades sobre Els vitralls del Monestir de Pedralbes, els dies 21 i 22 d'octubre d'enguany.

Poques vegades els museus ens mostren de manera tan apropiada el patrimoni que custodien com al Monestir de Pedralbes: a banda de poder comprovar la bona salut dels vitralls, hem apostat per tornar-los a col·locar al seu emplaçament original, convençuts que funció, art, història, arquitectura i museu no estan renyits.

Aquesta petita i magnífica crucifixió es pot veure a la Sala Capitular, lluny del centre de la rosassa dels peus de l'església, d'on va ser desplaçada fa anys.

Montserrat Pugés
MUHBA Servei d’Arqueologia