Llibre de cor. Kyrial o gradual de l’ordinari de la missa

Detall llibre de cor, kyrial de Sor Eulàlia Anzizu. © MUHBA (foto: Jordi Puig, 2005)

El fons de manuscrits i relligats del Museu Monestir de Pedralbes (MUHBA) conserva una interessant col·lecció de llibres de cor entre els quals destaquen, per la seva homogeneïtat i categoria, les sèries del segle XVI, i també els dos volums de començaments del segle XX escrits per sor Eulàlia Anzizu, en un moment de revaloració i instauració definitiva del cant gregorià en la pràctica de la litúrgia.

Sor Eulàlia (Mercè Anzizu i Vila), monja del monestir de Pedralbes des de 1890, procedia d’una família benestant catalana relacionada amb els Güell. Els seus vincles familiars la portaren a moure’s dins un ambient cultural que sor Eulàlia va canalitzar cap a la vocació religiosa i mística i cap a l’escriptura. Formà part d’un grup de dones que, a les acaballes del segle XIX i en els primers anys del XX, amb la seva activitat literària, van contribuir a propugnar els ideals de pàtria i religió de la Renaixença.

La seva trajectòria com a escriptora i intel·lectual ha estat poc coneguda pel públic en general, tot i que la seva activitat fou força productiva en el camp de la poesia. Va publicar en la premsa periòdica a partir de 1886 i participà en diversos certàmens literaris, entre ells els Jocs Florals de Balaguer de l’any 1912, dedicats al Sant Crist, amb el poema Invocació, publicat a El propagador del Santo Cristo de Balaguer (1912).

El seu afany intel·lectual i autodidacta la portà a escriure, també, melodies i textos de dos cantorals. El primer llibre, datat el 1901, conté els oficis nous del breviari i la seva composició encaixa plenament amb el neogoticisme vigent. El segon, el kyrial o gradual de l’ordinari de la missa, realitzat entre 1913 i 1916, mostra una certa evolució respecte a l’anterior ja que, com assenyala la seva estudiosa A. Muntada, si bé l’estructura i la tècnica de l’escriptura palesen una continuïtat amb el període precedent, és en l’enquadernació i en el full d’inici del relat on s’exhibeix un aire més innovador i eclèctic d’acord amb el modernisme d’aquells anys.

Les cobertes, de pell, presenten les cantoneres protegides amb aplicacions metàl·liques retallades simulant motius vegetals. Dos fermalls i quatre bollons completen els elements de metall, mentre que la resta d’ornamentació és gravada amb filets d’or; en destaca el superlibris amb l’anagrama de Jesucrist a la part central.

On millor, però, s’evidencia la renovació és en l’incipit o full inicial, de pergamí, delicat exemple de decorativisme naturalista amb una estudiada composició formal, on la línia corba té un paper essencial. Estilitzats elements vegetals es barregen amb inscripcions presidides, a la part superior, pel símbol eucarístic de Crist i, a la part inferior, per l’escut del monestir. Aquest llibre, de 36 folis manuscrits amb les inicials gràcilment adornades, quedà inacabat per la mort prematura de la religiosa, esdevinguda el 5 de març de 1916.

Carme Aixalà i FàbregasMuseu Monestir de Pedralbes