Per Sant Joan a l’ombra del Vesuvi

Els Amics a Pompeia

Aterrem amb els darrers raigs del sol a l’aeroport de Roma i tot seguit continuem el viatge cap a Nàpols. En entrar a la ciutat ens trobem immersos en un escenari que ens recorda la pel·lícula La camperola (La Ciociara, 1960). Edificis decadents, roba estesa, foscor, brutícia, pudor… i malgrat tot entrem «amb el cor una mica encongit» en una ciutat decadent però amb encant!

L’endemà la percepció canvia. La claror del dia fa que millorin les nostres primeres impressions. En obrir la finestra de l’habitació, observem el Vesuvi que sembla que ens doni la benvinguda… Coneixem la nostra guia, l’Imma, una napolitana maca, simpàtica i amb caràcter. És molt expressiva, fins i tot quan parla s’ajuda amb les mans, tret característic dels napolitans. Realment és una professional vocacional que porta el grup a bon ritme, d’acord amb la ciutat. Dediquem el dia a visitar Nàpols, un «caos organitzat» ple de vida, moviment, color, olor, soroll, xafogor i tradicions… Hi ha moments que crec estar al barri de l’Alfama de Lisboa o, tot passant davant l’església de Sant Francesc el Gran, al Panteó de Roma. Edificis monumentals immersos en un urbanisme caòtic. Ciutat viva on regeix una desorganització organitzada. Gent amable i expressiva, en definitiva mediterrània. El Museu Arqueològic, una recreació per als sentits.

Pompeia a diferència de Nàpols, era una ciutat urbanísticament ben planificada. Carrers, calçades, voreres, clavegueram, places, edificis públics, tot al seu lloc! Herculà, «bella» ciutat residencial on la fusta cremada és present arreu. I les domus! Quins mosaics, quins frisos, quins capitells… i quins frescos! Parets policromes, amb línies delicades on estan representades unes figures elegants, on prima el bon gust, l’equilibri… L’ascensió al Vesuvi ens fa bufar, però l’esforç val la pena: una vegada a dalt l’espectacle frapa, no et deixa indiferent!

Darrer dia a Nàpols, la nostra estada s’està acabant. Pujo a la terrassa de l’hotel per tal de gaudir de la magnífica vista del golf. Mentre assaboreixo un deliciós gelato, m’adono que el sol s’està amagant. Així mateix es comencen a encendre les llumetes que il·luminen el Castel dell’Ovo, immensa mola de pedra, i entre boires s’endevina l’illa de Capri. A l’esquerra, imponent, el Vesuvi. De cop i volta alço la vista, miro el cel i hi descobreixo la lluna! Una lluna decreixent que em recorda que estem arribant al final del viatge però amb el cor ple de bons records… Les nostres expectatives s’han complert totalment! Estem molt contents… i desitjosos de poder repetir un altre viatge com aquest, en què al grup ha regnat en tot moment un ambient d’harmonia.

Finalment voldria agrair a la Mercè, la Lluïsa i la Sandra la seva dedicació, perquè en tot moment han estat pendents del grup. Moltes gràcies de tot cor i fins la propera ocasió.

Marta Novellas CanosaNúmero d’Amiga del Museu: 328