La Central del museu d’història

En la construcció de la nova llibreria del Museu hem tingut presents una hipòtesi i dos objectius:

La hipòtesi està relacionada amb el que implica vincular-se a una institució com el Museu d’Història de la Ciutat. A més d’acollir una col·lecció patrimonial fonamental tant per comprendre el passat com per a la construcció de qualsevol discurs pertinent sobre el present i el futur de la ciutat, el Museu és un lloc de trobada i un espai de comunicació i diàleg. Per la projecció de les seves activitats i de les seves exposicions temporals, però també per la capacitat de suscitar inquietuds i formular interrogants, el Museu és un generador permanent de reflexions, un espai en el qual, i des del qual, el públic interpreta un discurs i planteja preguntes al voltant de la transformació de la ciutat en la qual viu o que visita.

I el primer objectiu té a veure amb la projecció cultural de Barcelona: en l’imaginari europeu actual, la cultura, o millor dit, la particular síntesi entre tradició i avantguarda que brinda l’efervescència creativa de la ciutat, és un dels trets que defineixen Barcelona. La cultura és la seva identitat com a centre de creació, com a gran plaça on conflueixen tradicions complexes i contradictòries amb una extensa amalgama de tendències artístiques, teatrals, literàries i musicals innovadores.

Si la cultura és l’eix central a partir del qual una bona part dels visitants recorre la ciutat, són els escenaris del passat artístic i les expressions del seu bategar present el que busquen i perceben als monuments, als museus, als escenaris, a les llibreries, als carrers i als parcs que visiten. Si al final del recorregut el visitant troba en el Museu d’Història la síntesi de totes les ciutats visitades, la seva llibreria hauria de ser capaç d’expandir i dialogar amb aquesta demanda a la vegada real i imaginària d’urbs cultural que guia gran part dels nostres visitants.

El segon objectiu és construir una llibreria centrada en la història urbana i en la vida de la ciutat com a tema. En l’orientació més recent dels estudis culturals, l’anàlisi de les formes de la vida urbana apareix com un punt de confluència de disciplines acadèmiques diverses com ara la història, la geografia, la sociologia, l’antropologia i l’arquitectura. Llegir la ciutat emergeix com un principi capaç de donar coherència a un conjunt de reflexions que, tot i provenir de perspectives molt allunyades entre si, tracten d’aportar lucidesa sobre el nostre present. Una bona part del pensament actual sobre el món contemporani és, d’alguna manera, una reflexió sobre la vida a les ciutats. Que totes aquestes reflexions tan heterogènies conflueixin en una llibreria pot convertir-la, per molts lectors, en un espai de referència especial.

Així doncs, conscients que ens hem de convertir en un estri per al diàleg entre el Museu i el seu públic que, al mateix temps, reforci els llaços intel·lectuals i emotius entre la ciutat i els seus visitants, voldríem proposar una llibreria que prengui la vida a les ciutats com a eix temàtic, una llibreria capaç de teixir vincles i reunir afinitats: entre els visitants i la ciutat, entre els lectors i els seus itineraris urbans.

Antonio Ramírez