Ceràmica a la manera de Ligúria

A Barcelona, la presència de ceràmica produïda en diversos tallers d’Itàlia és un fet conegut i constatat en diferents intervencions arqueològiques efectuades a la nostra ciutat. Entre aquests centres productors, el que més predomina és el de l’àrea de la Ligúria, és a dir, Gènova, Savona i Albisola, amb l’anomenada ceràmica blau berettino, que es caracteritza per tenir una coberta d’esmalt blau clar, a vegades tirant a gris, sobre la qual es disposa la decoració a base de motius vegetals o paisatges figurats, amb un color blau més fosc.

Dins del marc del projecte museístic del futur Centre Cultural del Born, s’està duent a terme l’estudi dels diferents materials (ceràmiques, metalls, matèria orgànica, elements petris, vidre...) que han proporcionat les excavacions efectuades a l’antic Mercat del Born i el seu entorn immediat, com ara a la plaça Comercial, el passeig Picasso i el passeig del Born, entre altres. Aquesta investigació ens ha permès identificar un nou tipus de ceràmica de producció local, amb un fort ascendent en les produccions lígurs del moment, i que es localitza en contextos arqueològics de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII (fins al 1714).

S’han documentat peces decorades en blau sobre una coberta blau cel –imitant el berettino lígur–, que havien estat considerades importacions italianes i no produccions locals. Es tracta d’una versió al gust italià de la coneguda ceràmica blava catalana decorada en blau sobre fons blanc, del grup de la botifarra, que tradicionalment s’ha anomenat així perquè en algun lloc de l’orla es pot observar un traç gruixut formant un semicercle, dels extrems del qual surt una línia més prima, recordant la imatge d’aquest embotit. Les formes més representades en aquesta producció corresponen a plats amb ala, escudelles, escudelles de boca ampla i un cistell de fireta. Els temes decoratius emprats segueixen les mateixes pautes que la ceràmica blava catalana decorada en blau sobre blanc, amb motius vegetals, animals, figures o paisatges, inspirats també en les ceràmiques importades d’Itàlia.

En els plats, la decoració només es localitza a l’anvers i està formada per una orla amb un ram vegetal, que es repeteix tres vegades, sobre un fons blau cel amb ocells volant, entre els quals es dibuixa el motiu de la botifarra. Aquesta orla emmarca una figura central, que en el nostre cas és de tipus animalístic: una llebre, un gos i un Agnus Dei (representació mística de Crist com l’Anyell de Déu). Per contra, les escudelles estan decorades, tant a l’interior com a l’exterior, amb els temes tradicionals de la botifarra, com ara vaixells de vela i animals com a motius centrals, envoltats d’elements vegetals i paisatges.

Entre les ceràmiques blau berettino d’origen lígur i les de «blau sobre blau» barcelonines es poden observar diverses diferències. Podem dir, per exemple, que l’esmalt de les catalanes no és tan depurat ni brillant com el de les lígurs; que els plats italians estan decorats en la part posterior amb cestinos o motius vegetals, mentre que els locals deixen el revers en reserva, i que en la decoració dels paisatges italians es troba la típica casa de la zona propera a Gènova, formada per un cos central acompanyat d’una torre, mentre que en les produccions barcelonines s’hi pot observar la típica masia catalana. Altres diferències també poden ser que les parets de les ceràmiques locals són més gruixudes, i que no presenten la marca del terrisser a l’anvers.

Quan estudiem els objectes que trobem en una excavació arqueològica, sovint oblidem que és precisament la moda la que marca la vida diària. O també que la necessitat de satisfer les demandes socials, de voler aparentar més del que realment s’és, motiva que es requereixin objectes o arquitectures d’un nivell adquisitiu superior a les possibilitats econòmiques que es poden suportar. Aquesta demanda provoca que es facin imitacions dels productes de moda, per tal de poder adquirir-los a un menor cost monetari. Actualment passa exactament el mateix amb les falsificacions de les marques de prestigi, elaborades, majoritàriament, a la Xina. Aquest estudi connecta el passat amb el present, atès que en ple segle XXI, en alguns aspectes, les coses no han canviat.

Núria Miró i Alaix