MHCB. Nou curs, noves cares, nous reptes
S’ha acabat l’estiu! Amb la tardor ens arriba un nou curs, i és el moment de canvis, de portar a terme aquelles coses que hem planificat durant les vacances estivals. Això serveix per la immensa majoria de nosaltres, però també per les institucions culturals. El mes d’octubre es concreten els pressupostos de què es disposarà el proper any, i el darrer trimestre s’ultimen els tocs finals del programa per a l’any següent.
Pel qui subscriu aquestes línies, però, enguany els canvis seran molt més intensos. Després de 14 anys de direcció i 17 de dedicació professional a l’MHCB, he pres la decisió de demanar el relleu al capdavant de la institució. No era una decisió fàcil, perquè moltes coses m’uneixen a aquest museu i a les persones que el conformen; però no hi ha res pitjor que enquistar-se en el lloc de treball. Les persones, i també les institucions, necessitem de tant en tant canvis importants que ens permetin avançar amb una mirada crítica i amb la il·lusió dels nous reptes.
Durant aquests anys m’ha tocat dirigir un equip de treball brillant, il·lusionat i amb una gran capacitat renovadora. De ben segur que m’he equivocat en més d’una decisió, però la labor de l’equip ha estat presidida per una profunda vocació i convicció de servei públic, de modernització d’una institució cabdal en la vida cultural de la ciutat de Barcelona, i d’impuls de la recerca, la conservació i la difusió del nostre patrimoni històric.
L’MHCB ha impulsat i organitzat moltes iniciatives: projectes de recerca nacionals i internacionals, programes de conservació preventiva i restauració del patrimoni custodiat, nous espais idonis per investigar i conservar aquest ric patrimoni, exposicions, activitats molt diverses dirigides a tota mena de públics… El Museu ha crescut en nombre de seus, en períodes històrics tractats, en presència en la recerca arqueològica a tota la ciutat. Però sobretot el Museu ha crescut en crear xarxa, en estar present en multitud de fòrums i grups d’àmbit barceloní, català, espanyol i internacional.
El nombre de professionals, voluntaris, professors i estudiants universitaris, empreses, associacions i ciutadans en general que s’han implicat activament en els programes de l’MHCB constitueix un dels seus patrimonis socials i culturals. La presència del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona en el panorama cultural de la ciutat és un fet rellevant.
Això ha estat possible gràcies a una feina tenaç de tot un equip que amb professionalitat, imaginació, sentit d’equip i il·lusió ha elaborat unes programacions que han connectat amb moltes persones; però sobretot ha estat possible gràcies a l’acollida que aquestes iniciatives han tingut entre el públic i la crítica. Aquesta simbiosi creixent es percep en la participació crítica de molts ciutadans en les activitats del museu: els programes d’estiu, les exposicions, les activitats especials... Participació crítica vol dir una actitud activa, que suggereix per millorar, que proposa, que rebutja quan no li agrada, que es compromet.
El nivell màxim d'aquest compromís ciutadà són el Cercle de l'MHCB i els Amics del Museu. Aquest col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que són part del museu, li donen vida i el representen arreu. Els puc ben assegurar que la seva existència és tot un estímul per aquells que treballen en les institucions culturals.
Per mi, doncs, ha estat un privilegi únic poder treballar al Museu d’Història de la meva ciutat i haver pogut contribuir al seu creixement i reforç, però sobretot haver pogut compartir projectes, neguits i il·lusions amb els companys que hi treballen i amb tots els Amics i Amigues del Museu.
Ara vénen canvis, nous aires i noves reflexions. Les renovacions sempre són bones: ajuden a revitalitzar, a imposar-se nous reptes, a revisar allò que no funciona prou bé. El Museu en sortirà enfortit i els seus col·laboradors també. I segur que els Amics i Amigues continuaran sent aquest punt de suport crític i actiu que fa que les institucions culturals tinguin rostres darrere de les sigles.
L’estiu s’ha acabat. Nou curs, nous reptes, nous èxits. Gràcies a tots i a totes per haver fet costat a aquest equip.
Antoni Nicolau i Martí