L’Arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur

Al Saló del Tinell del conjunt monumental de la plaça del Rei, a partir del final del mes de novembre i al llarg de tot l’any 2008, es podrà visitar l’exposició L’arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur, organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona és el responsable de la recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic de Barcelona, cosa que li confereix una alta responsabilitat en alguns aspectes relacionats amb la gestió de l’espai urbà. La investigació arqueològica, doncs, és una peça essencial en la concepció del model de museu, amb una visió integral del patrimoni urbà que considera el patrimoni moble, l’immoble i l’intangible com a components bàsics que defineixen la història i la identitat urbana.

L’arqueologia a Barcelona parteix d’una sòlida tradició científica que assoleix un alt nivell ja en les dècades del 1950, 1960 i següents. Però és durant els anys 1980 que, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics i arran de les grans transformacions urbanes propiciades pels Jocs Olímpics de 1992, es consolida definitivament l’arqueologia urbana com un dels programes municipals orientats al coneixement i la salvaguarda del patrimoni arqueològic de la ciutat. Alhora, el fenomen comporta una professionalització de la tasca arqueològica i de l’arqueòleg. En conseqüència, s’ha pensat que seria interessant fer una mostra centrada en aquests darrers vint-i-cinc anys d’investigació arqueològica. Durant aquest període s’han produït importants transformacions de l’arqueologia urbana, tant des del punt de vista de la gestió com de la disciplina.

Al llarg dels anys s’ha produït una evolució en un seguit de conceptes la definició dels quals, a voltes, no ha estat consensuada o que, dit d’una altra manera, no representen el mateix per tothom. Parlar d’arqueologia, per molts, encara és aturada d’obres, alentiment, canvis globals dels projectes arquitectònics… Aquesta realitat ha canviat al llarg dels darrers 25 anys i l’arqueologia urbana ha esdevingut present en moltes ciutats, amb una metodologia pròpia. Noves eines, com poden ser els documents de diagnosi del terreny o la valoració i planificació de les diverses intervencions (recollides ambdues als inventaris específics), juntament amb una renovació tecnometodològica, són les aportacions clau de la nova arqueologia de finals del segle XX i inicis del XXI, a Europa i especialment en el cas que ens ocupa a Catalunya, i a la seva capital.

L’arqueologia urbana a Barcelona parteix de la idea de ciutat com a jaciment únic. Es tracta d’una arqueologia de territori que pretén conèixer l’evolució de l’espai urbà al llarg del temps, amb la geomorfologia, l’estructuració urbana, els edificis, el parcel·lari i la xarxa de carrers i camins. La ciutat no s’estudia només per mitjà d’intervencions al subsòl, sinó també a les construccions existents, documentant i recuperant tot el patrimoni possible. En aquest sentit s’està treballant en la redacció del Pla Especial de Patrimoni Arqueològic de la ciutat, amb el suport d’un sistema informàtic basat en les tecnologies GIS que permetrà una millor gestió del coneixement arqueològic de la ciutat, així com el desenvolupament de noves línies de recerca.

L’exposició parteix de quatre objectius principals. El primer és posar a l’abast de la ciutadania el nou coneixement històric de la ciutat de Barcelona, generat a partir dels resultats de la recerca arqueològica, dels darrers vint-i-cinc anys. Vol transmetre la idea que l’arqueologia és una disciplina científica que, a través de l’estudi de les restes de la cultura material, de les estructures i de l’espai, i mitjançant una metodologia rigorosa, reconstrueix el passat. Així mateix pretén donar a conèixer les diverses fases que segueix una intervenció arqueològica i tot el procés de treball, des de la prevenció i planificació fins als criteris de museïtzació, sense oblidar l’excavació pròpiament dita i tots els estudis que se’n deriven, tant de camp com de tractament de materials. I finalment, aspira a fer partícip i engrescar la ciutadania en l’ús i el gaudi del patrimoni arqueològic de Barcelona. La mostra ha estat organitzada en cinc blocs temàtics i conceptuals.

Presentació

El visitant s’informa del que veurà. És la porta d’entrada a la mostra, on es proposen les idees principals que es desenvoluparan al llarg del recorregut.

Introducció

La ciutat, escenaris de vida. La principal raó de ser de l’arqueologia urbana és l’estudi de l’evolució històrica de la ciutat, entenent la ciutat com un tot únic, i l’evolució històrica com tot allò que ha impulsat i ha provocat canvis en la ciutat, tant en l’aspecte geomorfològic com en l’urbanístic, l’històric, l’organitzatiu i el social, fins esdevenir el fet concret del moment actual. La ciutat no pot ser un organisme anquilosat sense moviment ni evolució. És obvi que la ciutat contemporània no pot quedar estancada amb motiu d’un passat, però també cal reivindicar que la modernitat no pot suprimir d’arrel, sense cap tipus de respecte, l’empremta d’aquest passat i que cal cercar fórmules per acordar el desenvolupament de la ciutat moderna amb l’atenció pel llegat històric que cal conservar per a les futures generacions. Sense oblidar, tampoc, que la ciutat la configuren els seus habitants i que han estat els barcelonins de les diferents èpoques històriques els que han fet la Barcelona actual.

La metodologia arqueològica

L’arqueologia és una disciplina científica que ens permet conèixer el passat de les societats humanes a través de l’estudi de la cultura material i de l’espai on s’han desenvolupat. Els homes i les dones que ens han precedit han deixat testimoni de la seva existència mitjançant restes materials com objectes, restes arquitectòniques, transformació de l’entorn… El seu estudi ens permet conèixer com vivien, com es relacionaven entre ells i amb el medi, quines eren les seves creences, els seus conflictes i sistemes d’organització, o com afrontaven la difícil tasca de viure.

L’arqueologia és, per tant, una eina clau per al coneixement de la història de la humanitat. Per aconseguir aquest objectiu, els arqueòlegs necessiten una metodologia rigorosa, ja que allò que estudien desapareix i, per tant, per tal de ser contrastat per altres tècnics és essencial la utilització d’un mètode que permeti revisar i discutir els resultats i les conclusions dels treballs científics. Cal assenyalar que, com altres disciplines científiques, al llarg del temps l’arqueologia ha recorregut a tècniques analítiques desenvolupades per altres ciències paral·leles per tal d’avançar en el millor coneixement de la cultura material. Actualment els arqueòlegs treballen en equips multidisciplinaris, on hi ha diversos especialistes, cadascun dels quals estudia un aspecte concret de tot el procés fins arribar a l’estudi final, on tota la informació queda recollida i transformada.

L’arqueologia a Barcelona

En aquest apartat de l’exposició es podran veure alguns dels resultats dels vint-i-cinc anys d’intervencions arqueològiques a la nostra ciutat, com també conèixer el funcionament de la gestió de l’arqueologia urbana. El marc d’actuació arqueològica del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona és tot el terme municipal de Barcelona, d’aproximadament 90 km2. Malgrat això, un alt percentatge de la feina (74%) es desenvolupa al districte de Ciutat Vella, on trobem el nucli generatriu de la ciutat i, lògicament, la major concentració de nivells històrics.

La gestió de l’arqueologia urbana és d’un dels programes més complexos del Museu i requereix un alt nivell de coordinació amb molts agents urbans, especialment amb els serveis de disciplina urbanística de l’Ajuntament i l’Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Entendre com, quan i per què es van anar produint els canvis i accions humanes que han configurat la ciutat actual és un objectiu de la recerca arqueològica urbana. Per fer-ho possible s’ha d’actuar per tal de recuperar les informacions que amaguen la mateixa ciutat i el seu subsòl, i que solament es poden obtenir a partir d’intervencions i actuacions amb metodologia arqueològica.

Epíleg

Punt i final, on es podran escoltar, veure i contrastar opinions respecte als diversos valors del nostre patrimoni: social, cultural, històric, així com diferents punts de vista amb relació al seu ús, valoració i recuperació.

L’exposició tindrà informació jerarquitzada, amb diversos nivells de lectura segons el tipus de públic. Es combinaran els elements audiovisuals amb elements tridimensionals, escenografies i aproximadament uns 300 objectes, fruit de les intervencions arqueològiques a Barcelona. La majoria d’aquest material és inèdit, i serà la primera vegada que es mostrarà al públic.

Paral·lelament, al llarg de l’any 2008 es faran diverses activitats amb relació a la mostra, ja que serà «L’any de l’arqueologia» al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Com a cloenda final està prevista la celebració d’unes jornades sobre les noves perspectives de l’arqueologia urbana, especialment pel que fa a l’arqueologia preventiva.