El Museu-Monestir de Pedralbes i l’any de la ciència

Claustre del Museu-Monestir de Pedralbes. © MHCB-Pere Vivas

En el marc de la celebració de l’Any de la Ciència, el Museu-Monestir de Pedralbes presenta dues activitats que s’afegeixen als actes de commemoració que s’estan organitzant des del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

D’una banda, del 28 de juny de 2007 al 12 de febrer de 2008 es podrà visitar l’exposició Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Monestir de Pedralbes, que s’instal·larà al claustre, la farmaciola i la infermeria del monestir. Amb ella es pretén recrear un hipotètic jardí medicinal per tal d’explicar els principis bàsics de la medicina medieval i les seves diferències respecte a la medicina moderna. Aquesta recreació s’ha fet a partir d’alguns dels tractats sobre els “medicaments simples” que van tenir més difusió a l’edat mitjana. Un dels tractats seria el Llibre de les medecines particulars, obra original del segle XI escrita en àrab pel metge toledà Ibn Wáfid, de la qual es va fer la versió catalana al segle XIII, on es recull la tradició clàssica grega. Igualment, es recullen un seguit de plantes del repertori aportat per la mística benedictina Hildegarda de Bingen (segle XII) que, a més de poetessa, va ser naturalista i compositora. Aquesta mostra s’organitza en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona.

D’altra banda, la XXXV Setmana Internacional d’Estudis Medievals de Pedralbes tindrà lloc del 26 al 29 de juny de 2007, sota el títol La ciència i els seus límits a l’edat mitjana, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis de la Cultura Medieval (UB) i l’Institut d’Estudis Medievals (UAB).

Al llarg dels segles medievals la ciència experimentà un desenvolupament constant que va fer possible la revolució científica moderna exemplificada per Galileu. El desig d’assolir una explicació racional dels fets i de la matèria dels objectes va comportar el desenvolupament d’un mètode científic experimental, i alhora matemàtic i racional. Exponents d’aquest nou concepte de ciència seran, entre altres, el filòsof Francis Bacon, Avicenna en el camp de la medicina o Averrois en el de les matemàtiques. Els seus escrits, traduïts a llengües vernacles com el català i el castellà, van assolir una gran difusió al costat d’altres tractats considerats aleshores igualment “científics”, com els d’alquímia, fisiognomia o màgia.

Durant les jornades d’enguany podrem assistir a conferències com la inaugural «La Ciència i els seus límits al segle XXI» (Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona), enguany d’accés lliure, «Com trenca els límits la ciència arabois-làmica» (Miquel Forcada, UB), «El saber dels constructors de catedrals» (J. E. Ruiz-Domènec, UAB), «Les Escoles de Traductors» (Salvador Claramunt, UB), «El viatge com a transmissió de coneixement» (Rossend Arqués, UAB), «Medicina androcèntrica: dones metges, dones pacients» (Antoni Carré, UOC) i «Ciència, màgia i els límits del prohibit en Arnau de Vilanova» (Sebastià Giralt Soler, UAB).