El turó de la rovira. Recuperació del patrimoni històric
La primera quinzena del mes d’agost passat es va dur a terme al turó de la Rovira un camp de treball internacional per a la recuperació del seu patrimoni: 24 joves d’arreu del món (Catalunya, França, Àustria, Mèxic, Corea, Palestina, Regne Unit, Canadà, Marroc, Alemanya, Dinamarca, Itàlia, Ucraïna, Eslovàquia, Rússia i Sèrbia) van treballar de valent en la neteja i el condicionament de les bateries antiaèries del cim de la muntanya. La intervenció arqueològica la va dur a terme l’empresa Àtics SL, sota la direcció tècnica i científica de l’arqueòloga Roser Pou, amb la col·laboració de l’arqueòleg Jordi Ramos i sota la supervisió del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. En aquest projecte van col·laborar diferents agents, com l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, el Districte d’Horta-Guinardó, l’Associació de Veïns de Can Baró, la Fundació Escolta Josep Carol, i l’MHCB. A banda de la feina dalt del jaciment, els participants van gaudir d’un extens programa d’activitats, entre lúdiques i científiques, la majoria relacionades amb la Guerra Civil i la ciutat de Barcelona.
El principal objectiu del camp ha estat la recuperació d’una part de la memòria històrica de la nostra ciutat mitjançant la revaloració, en part, de l’espai de les defenses antiaèries. Les tasques que s’hi han dut a terme han estat la retirada de la runa de l’interior de les sales del búnquer, acumulada durant la fi del barraquisme, i la neteja i adequació del camí d’accés a les estructures de la Guerra Civil.
Respecte al búnquer, es van documentar les diverses modificacions d’aquest espai per part dels barraquistes que s’hi van instal·lar a viure. En un principi aquesta estructura era la zona dormitori de les dues companyies que estaven a les bateries més al sud. Cadascuna de les companyies de soldats entrava per unes escales diferents, que s’unien en una mateixa porta, tal com estava marcat per les normatives militars.
L’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Colominas i Roca, del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Generalitat de Catalunya, l’any 1931 va dur a terme la primera campanya d’excavacions al turó, la qual va documentar l’existència d’un conjunt de sitges amb material d’època ibera.
Posteriorment, l’any 1932 es va fer una excavació en extensió que localitzà les restes del poblat iber. Aquest estava delimitat per una muralla que seguia les corbes de nivell del turó. Les restes trobades consistien en una construcció de pedra seca sense lligar, amb dues torres circulars. Posteriorment, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ha dut a terme diverses campanyes de seguiment de les obres d’adequació del parc, les quals han confirmat la presència de material iber i d’una zona d’hàbitat del mateix moment històric.
Barcelona va ser una plaça forta important de la banda republicana durant la Guerra Civil. Així mateix, va ser modèlica pel que fa a la defensa passiva, la defensa dels ciutadans. De tots és coneguda la gran xarxa de refugis subterranis de què disposava la ciutat, en part públics, construïts per l’Administració, i en part privats. A banda d’aquest fet, el govern republicà va fer construir les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir i del turó de la Rovira, per tal de defensar la ciutat dels atacs dels avions i vaixells feixistes. Hem de recordar que a Montjuïc ja existia la bateria Bonavista, per completar el triangle de defensa.
El maig de 1937 es va crear la Defensa Especial Contra Aeronaves i l’Arma d’Aviació República, organisme responsable de la defensa contra els atacs del insurrectes. Possiblement, els canons que ocupaven les bateries eren unes armes d’origen anglès d’un model de l’any 1923, conegut amb el nom de Vickers 105. Durant l’alçament de les tropes franquistes el 1936, l’exèrcit republicà disposava de 48 peces d’aquest model.
Actualment, el turó de la Rovira es troba ocupat per set bateries antiaèries construïdes a finals de 1937 i inicis de 1938. L’erosió del cim i l’acció antròpica, com també les instal·lacions d’antenes i el barraquisme que va patir des de mitjan segle XX fins als Jocs Olímpics de 1992, han desfigurat l’orografia de l’indret. Al cim del turó, s’ha conservat quasi la totalitat de l’estructura de la bateria, tant la militar com les zones on hi havia la tropa i el lloc de comandament.
Des de totes les entitats i agents organitzadors i col·laboradors del camp de treball s’ha valorat molt positivament la tasca duta a terme. Tota aquesta experiència no ha estat una activitat aïllada sinó que és l’inici de tot un projecte de revaloració del patrimoni del turó, per destacar-ne els trets característics. Esperem poder-vos informar en propers butlletins de totes les activitats i accions preparades per tal de recuperar un espai important per al patrimoni de la nostra ciutat.