Barcelona Flashback, una mostra experimental i participativa

Barcelona Flashback s’inscriu de ple en els plans del MUHBA com a museu de ciutat del segle XXI, en l’horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona, nucli de la xarxa d’espais patrimonials del Museu per tota la ciutat. Es tracta, alhora, d’una proposta educativa i d’un projecte de recerca internacional sobre el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu de ciutat del segle XXI ha de proporcionar, en favor de la democràcia i del dret a la ciutat.

Amb aquesta exposició, el MUHBA s’afegeix als museus de ciutat europeus que estan assumint el repte d’oferir una síntesi de qualitat i mostrar, en clau interrogativa, la metròpoli en una hora. La proposta apunta directament a un canvi radical en la manera de veure i visitar la ciutat dels barcelonins i, també, dels visitants, en favor d’un turisme sostenible i alternatiu. Es tracta d’un projecte experimental, un laboratori de la renovació de la Casa Padellàs com a espai nucleador d’un museu-xarxa estès per tota la ciutat, i un projecte expositiu que permet mostrar els millors cent objectes del Museu i alhora convida els ciutadans a completar-lo amb les seves donacions.

L’exposició Barcelona Flashback es perfila com un mètode de lectura urbana, un entrenament en l’art d’explorar la ciutat amb un mirall de la ciutat com a introducció i cinc parts: testimonis, relats, recorreguts, connexions i patrimonis. Un mirall inicial presenta els batecs de Barcelona en onze verbs, des de ‘començar’ i ‘treballar’ a ‘lluitar’ i ‘estimar’, que el visitant pot decidir-se a travessar –o no– com en els contes de Lewis Carrol, per entrar al món fascinant de la ciutat.

Aquest món de la vida urbana al llarg del temps, quan arriba al museu, es transforma en patrimoni i el visitant pot optar per (1) escoltar testimonis, perquè els objectes parlen i l’interpel·len. A partir d’aquí, en els espais següents, el visitant pot optar per anar més enllà i (2) construir relats en els quals els testimonis de la història urbana són interrogats pel museu i s’entrellacen amb els grans canvis geopolítics, (2a) de l’imperi romà al món colonial i (2b) sobre la Barcelona en el món contemporani. A una visió de conjunt dels temps que van de Barcino a l’era industrial –un temps molt llarg–, segueix la sala on apareixen les preguntes i objectes de l’edat contemporània, de les primeres manufactures als temps dels mòbils.

Aconseguit un relat propi, el visitant es troba a la sala següent literalment enmig de la ciutat, per (3) recórrer Barcelones amb les claus per explorar-les a través de les arquitectures que n’han conformat el marc físic, de les cartografies que en fan la radiografia econòmica, social i política i dels paisatges que en resulten, com a síntesi de tot plegat. I de les múltiples Barcelones que són, juntes, Barcelona a Europa, pot (4) connectar ciutats de manera comparativa, amb el planetari Europa inter urbes elaborat per diversos museus de ciutat del continent, començant pel de Barcelona, i al qual hi dediquem un article en aquest número.

Després d’aquest recorregut pels primers quatre àmbits que s’efectua com una recerca judicial, en què dels esdeveniments es passa a interrogar els testimonis, crear un relat, buscar el lloc dels fets i compararar-lo amb d’altres, el darrer àmbit, (5) llegir patrimonis, proposa travessar el pas de ronda de la muralla, que fins ara no es podia visitar, i saltar al món urbà, amb un exercici pràctic de lectura de paisatges centrat en la desconstrucció de la plaça de Ramon Berenguer el Gran i el barri Gòtic.

Aquest darrer àmbit té com a colofó i metàfora final el rellotge dels flamencs, amb la seva màquina de comptar el temps, els quarts i les hores, entre memòria i història.

Un projecte en molts formats 

Barcelona Flashback parteix d’una exposició amb una disposició radicalment novedosa, que interpel·la els visitants amb les millors peces de les col·leccions del Museu d’Història de Barcelona, com a kit d’història en cent objectes. Però és més que una exposició, és un projecte en múltiples formats participats per la ciutadania, que implica tot el Museu.

Coneixement. La programació del CRED (Centre de Recerca i Debat del Museu) es vincula molt directament amb els interrogants sobre Barcelona que planteja Barcelona flashback i, com és habitual, incorporarà les propostes ciutadanes que encaixin amb el programa. A més, es poden proposar noves guies d’història urbana amb participació de centres acadèmics i d’estudis locals.

Patrimonialització. Amb l’impuls a la Col·lecció d’Història Contemporània de Barcelona, a través del web del Museu, per rebre propostes de donació de documents i objectes. Aquest és un aspecte fonamental de tot el projecte com a laboratori per a la futura Barcelona Flashback 2.0 a la Casa Padellàs reformada, amb una superfície quatre vegades més gran.

Museu àgora. Punt de trobada ciutadà per a propostes i projectes, com ja fa el museu habitualment, però des d’ara amb un format regular de «cafè museu» els primers divendres de mes, de 17 a 19 hores, com a mercat d’idees i d’intercanvi de propostes.

Museu escola. Amb propostes de síntesi entre matèries, previ acord amb les escoles. És un espai d’aprenentatge i també de servei, amb els nois i noies que la Nit dels Museus i altres dies assenyalats explicaran Barcelona Flashback als visitants. També es comença a preparar l’espai MUHBA Infants amb jocs de ciutat.

Exposició de síntesi. Amb l’assaig de nous formats entrellaçats amb l’exposició oberta a la primera planta de la Casa Padellàs, en diàleg amb la ciutadania i amb el turisme, en favor de formes alternatives i multimèdia de veure i viure Barcelona.

Turisme alternatiu. Propostes d’orientació tant per a majoristes com per a visitants individuals, a partir de les reflexions del MUHBA, en relació amb altres museus de ciutat del món, sobre modalitats compartides de turisme alternatiu.

Una prefiguració del futur del museu

El projecte s’insereix de ple en el marc de la futura reforma de la Casa Padellàs. Barcelona Flashback prefigura les dues plantes expositives que ha de tenir la transformació en Casa de la Història de Barcelona per vertebrar la xarxa d’espais patrimonials del MUHBA per la ciutat, i convida la ciutadania a participar en la seva ideació i amb la donació de peces.

A partir del procés de participació ciutadana iniciat el 2017, s’ha consolidat el projecte de la Casa Padellàs concebuda com a Casa de la Història de Barcelona. El Museu ha de poder ser alhora equipament d’excel·lència i de proximitat, de ciutat i de barri; un equipament estratègic per teixir, a múltiples escales, el mapa cultural i social de Barcelona. Ciutat endins, ciutat enfora, el model de museu com a xarxa de polaritats connectades crea un relat coral entre espais patrimonials que interactuen com a nodes entrellaçats i un node connector a la Casa Padellàs, que ara prefigurem amb aquesta exposició laboratori.

Tant de bo el «hub» a la Casa Padellàs i la «xarxa» formada per les diferents «sales urbanes» del Museu, juntament amb la seva expressió plena en el món digital i virtual, els puguem mostrar com a culminació del projecte de reforma en curs del Museu amb ocasió del seu 80è aniversari, l’any 2023.

Joan Roca i Albert
MUHBA