Joan Antoni Solans explica en primera persona les interioritats del procés que va portar a l’aprovació i l’aplicació del Pla general metropolità, una eina decisiva en la construcció de la ciutat democràtica. A través de la mirada de l’urbanista assistim en primera fila al relat dels fets que se succeïren des de 1969 fins a 1979, quan el context internacional i el moment polític singular de la Transició permeteren un urbanisme irrepetible. Solans explica en detall com es van aprofitar les oportunitats que van sorgir enmig d’aquell període convuls per superar el desordre urbà i l’especulació sota el franquisme, quan el nou pla general es va acompanyar de l’adquisició pública de sòl, posant-se així les bases que van fer possible un nou urbanisme reconegut arreu del món. Avui, quan amb tant afany es busquen nous paradigmes per guiar el futur de la metròpoli, ha arribat el moment d’estudiar a fons la història d’aquells anys decisius per entendre la Barcelona contemporània.